Vés al contingut

Subscriu-te:

Compra
L'HOLANDÈS ERRANT
de Richard Wagner

Presentació

Repartiment

Fitxa artística

Saber-ne més

Sala de premsa

Galeria d'imatges

L’holandès errant, la quarta òpera de Wagner i obra romàntica per excel·lència, va suposar un punt d’inflexió en l’evolució artística del compositor, anticipant l’ús dels coneguts leitmotivs wagnerians.

Inspirat en una gran tempesta que va patir durant un viatge entre Riga i Londres i amb la costa de Noruega com a teló de fons, Wagner ens narra l’antiga llegenda de l’holandès errant: un capità condemnat a navegar eternament sense repòs, excepte un cop cada set anys, quan pot tocar terra amb l’oportunitat que l’amor d’una dona el pugui redimir i trencar la maledicció. Aquesta noia és Senta, la filla del mariner noruec Daland, que amb el seu amor i el seu sacrifici final allibera el maleït mariner.

Una història sobre la redempció per l’amor, un dels temes que van obsessionar el compositor tota la seva vida. En aquesta poderosa òpera romàntica, Wagner ens submergeix en el mite de l’holandès errant i amb una música vibrant i intensa traça una trama on el destí, l’amor incondicional i la força del mar es converteixen en protagonistes.

L’HOLANDÈS ERRANT

Richard Wagner (1813-1883)
28/11/2025 – 09/12/2025

Òpera romàntica en tres actes (sobretitulada en català).

Música i llibret de Richard Wagner, inspirat en l’obra literària Les memòries del senyor d’Schnabelewopski de Heinrich Heine.

Estrenada al Teatre Reial de la Cort de Dresden el 2 de gener de 1843. A Catalunya s’estrenà al Gran Teatre del Liceu el 12 de desembre de 1885.

Durada aproximada: 2 h 15 min.

Acte 1: 50 min.
Actes 2 i 3: 85 min.

REPARTIMENT

José Antonio López

L'holandès

Maribel Ortega

Senta

Sava Vemić

Daland

José Ansaldi

Erik

Elisabeth Gillming

Mary

Jorge Juan Morata

Steuermann

FITXA ARTÍSTICA

Direcció musicalJosep Planells SchiaffinoVestuariFundació Òpera a Catalunya
Direcció d’escenaEmilio LópezAdaptació sobretitulatGlòria Nogué
Assistent de direcció d’escenaCarles OrtizRegidor d’escenariJordi Galobart
Disseny d’escenografiaJordi GalobartRealització escenografia i maquinàriaRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Disseny de vestuariEster MartinCoordinació caracteritzacióToni Santos
Il·luminacióSergio Gracia  

Producció i organització Fundació Òpera a Catalunya

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell 

Cor Bruckner Barcelona

Orquestra Simfònica del Vallès

Saber-ne més

Llegir la sinopsi
La primera gran òpera romàntica de Wagner
Programa de mà
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 97 - Richard Wagner
Dossier didàctic

sala de premsa

Descarregueu aquí els materials de premsa d'aquesta producció

funcions

NOVEMBRE 2025

Sabadell, Teatre La Faràndula
Divendres 28 novembre, 20 h

ENTRADES

Diumenge 30 novembre, 18 h

ENTRADES

DESEMBRE 2025

Sabadell, Teatre La Faràndula
Dimarts 2 desembre, 20 h

ENTRADES

Reus, Teatre Fortuny
Dijous 4 desembre, 20.30 h

ENTRADES

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Diumenge 7 desembre, 17 h

ENTRADES

Vic, Teatre L’Atlàntida
Dimarts 9 desembre, 18 h

ENTRADES

Playlist

DOSSIER DIDÀCTIC

PÒDCAST

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: L'argument

Càpsula 2: La posada en escena

Càpsula 3: Els oficis ocults de l'òpera

Cápsula 4: Los protagonistas

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galeria d'imatges

L'holandès errant_1©Sergi Panizo
L'holandès errant_2©Sergi Panizo

TEATRES

ENS DONA SUPORT

L'HOLANDÈS ERRANT

L’acció té lloc a les costes de Noruega en una època indeterminada

 

ACTE I

En el viatge de retorn a casa, el vaixell del capità Daland ha de buscar refugi en un port a causa d’una tempesta. Deixa el timoner de guàrdia i ell es retira amb la resta de mariners. El timoner s’adorm i, mentrestant, apareix a popa un vaixell fantasmal que el vent empeny cap al vaixell de Daland, i els dos vaixells queden enllaçats pels garfis d’abordatge. Un home pàl·lid salta a terra tot lamentant el seu destí. És l’home  conegut com l’“holandès errant”, el qual està sotmès a una maledicció, perquè una vegada va invocar Satanàs i per aquest fou condemnat a navegar sense descans, amb l’única possibilitat de baixar un cop a terra cada set anys per buscar un amor pur que el salvi amb la seva mort.

Daland torna i coneix l’estranger, que li diu que no té pàtria. Tot parlant amb ell, Daland esmenta que té una filla per casar i de seguida l’holandès la hi demana en matrimoni, oferint-li a canvi un cofre ple d’or com a regal. Temptat per les riqueses, Daland accepta la proposta de matrimoni. Tot d’una, bufa el vent del sud, i tots dos vaixells poden sortir del port i navegar cap a la llar de Daland.

 

ACTE II

A casa de Daland, un grup de noies del poble estan cantant i filant. També hi és la seva filla, Senta, que, somniadora, mira una imatge del llegendari holandès, que està penjada en un mur de la casa. La seva intenció és salvar-lo de la maledicció. Ella explica a les seves amigues, contra la voluntat de la seva dida, Mary, la història de l’holandès errant, i com el diable, en sentir-lo jurar, li va prendre la paraula. Ella jura que el salvarà mitjançant la seva fidelitat.

Erik, un caçador que és el promès de Senta, arriba i la sent. Les noies se’n van i Erik adverteix Senta del seu somni premonitori, en el qual ha vist Daland arribant amb un misteriós estranger que se l’emportarà al mar. Ella l’escolta complaguda i Erik se’n va, desesperat.

Daland arriba a casa amb l’holandès. Ell i Senta es queden mirant-se fixament l’un a l’altre. Senta amb prou feines s’adona de la presència del seu pare, fins i tot quan ell li presenta el nouvingut com el seu promès. En el duo posterior, que tanca l’acte, Senta jura que serà fidel a l’holandès fins a la mort.

 

ACTE III

Aquella mateixa tarda, les noies del poble porten menjar i beure als mariners de Daland i conviden la tripulació del vaixell fantasmal a unir-se a la seva alegria, però és en va. Les noies es retiren i tot de formes fantasmagòriques apareixen treballant sobre la coberta del vaixell. Els homes de Daland es retiren, plens de por.

Arriba Senta, seguida d’Erik, que li retreu que l’hagi abandonat, ja que ell l’estima, i li jura amor permanent. Quan l’estranger sent aquestes paraules, se sent desesperat, perquè creu que estarà perdut per sempre. Convoca els seus homes i explica a Senta la maledicció i, davant la consternació de Daland i la seva tripulació, declara que ell és la persona coneguda com l’“holandès errant”.

En salpar el vaixell de l’holandès, Senta es llança al mar, jurant que li serà lleial fins a la mort. I aquesta és la salvació de l’holandès. El vaixell fantasma desapareix i es veuen Senta i l’holandès que ascendeixen cap al cel.

LA SEVA PRIMERA GRAN ÒPERA ROMÀNTICA

L’holandès errant, en alemany Der fliegende Holländer, és la quarta òpera de Wagner i un moment artístic cabdal en l’obra del compositor. Les tres primeres foren Die Feen (‘Les fades’), Das Liebesverbot (‘La prohibició d’estimar’) i Rienzi, der Letzte der Tribunen (‘Rienzi, l’últim tribú’). Aquestes primeres obres són “experiments de joventut”, fetes d’acord amb els estils predominants en la dramatúrgia musical de l’època. Hi ha qui compara Rienzi, der Letzte der Tribunen amb l’estil de la Grand Opéra que imperava especialment en l’Òpera de París, cap i casal de l’òpera mundial a principis del segle XIX.

El llibret de L’holandès errant està inspirat en l’obra de Heinrich Heine Aus den Memoiren des Herrn von Schnabelewopski (‘Les memòries del senyor von Schnabelewopski’), de l’any 1833, que Wagner va llegir el 1838, i, pel que fa a la música, hi tingué una certa influència el viatge que el compositor va fer en la goleta Thetis des de Riga fins a Londres el 1839, tot fugint dels creditors, un viatge que feu amb la seva primera dona, Minna Planner. És molt probable que el caràcter melangiós de l’obra tingui la causa en aquest viatge. Quelcom va encisar la imaginació de Wagner: la redempció per amor.

L’holandès errant va ser composta a França, quan Wagner es trobava en la misèria més total i absoluta. A finals de 1842, va fer els esbossos de la partitura i la tenacitat de Wagner el portà a estrenar l’obra a Dresden el 2 de gener de 1843, amb vint-i-nou anys.

Aquesta òpera, potser infravalorada pels wagnerians de bona fe a causa de les fites assolides posteriors, és el seu primer gran drama musical. Això es deu a uns factors que, entre d’altres, paga la pena enumerar: l’acció es mostra a través dels personatges i els seus sentiments; la continuïtat orquestral, sense talls separadors entre recitatius i àries, així com l’incipient ús del Leitmotiv (‘motiu conductor’), que expressa situacions, sensacions i voluntats; i finalment, el tractament del cant, sempre pendent del desenvolupament poètic més que de les regles imposades de l’època.

Wagner estava posant els fonaments d’un nou estil, un estil que, després de Tannhäuser i Lohengrin, desembocaria en Tristany i Isolda, Els mestres cantaires de Nuremberg, L’anell del nibelung i Parsifal.

L’holandès errant té una frescor, una energia jovenívola, un entusiasme i una llibertat que la fan única i irrepetible. El jove Wagner es bolcà en el plantejament d’una obra en què es complementen les idees musicals, els records personals, les experiències literàries i, per damunt de tot, la passió de viure. L’encís que té està per sobre dels desafiaments escènics i dels temes exòtics. La modernitat de L’holandès errant, la seva capacitat de comunicació, prové de l’espontaneïtat creativa i de l’autenticitat.

En alguns aspectes, aquesta obra és hereva de l’anomenat “realisme fantàstic”, és a dir, accions dramàtiques amb forts components sobrenaturals amb exemples com poden ser Der Freischütz (‘El caçador furtiu’) de Karl Maria von Weber (1786-1826) i Der Vampyr (‘El vampir’) de Heinrich Marschner (1795-1861). Tres actes i vuit escenes formen l’estructura definitiva del llibret, tot i que hi ha molts teatres, entre els quals, el de Bayreuth, que representen l’obra sense interrupció, tot seguint el desig de l’autor. Hi ha tres moments que poden servir de síntesi en cadascun dels actes. Al primer acte, el monòleg de l’holandès (recitatiu i ària), en què aquest exposa la seva malaurada i turmentada situació. Al segon acte, la balada de Senta, situació de màxima tensió, en què la noia, després de recollir “el motiu de l’holandès”, fa la seva difícil intervenció. I al tercer acte, els contrastos terra-mar, home-dona, embarcació noruega – vaixell fantasma adquireixen tot el sentit en la primera escena, plena de força, expressivitat i tensió. Totes les inquietuds romàntiques de Wagner assoleixen la màxima expressió en aquests tres moments, als quals podríem afegir els darrers instants de l’obra per aquesta aposta al límit de la fidelitat i la redempció per l’amor.

 

Josep Mallol Gurgui
Matemàtic i divulgador musical