Vés al contingut

Subscriu-te:

PUSH! (EMPENY!)
de Howard Moody

El 26 de gener el teatre La Faràndula de Sabadell acollirà l’estrena de l’òpera participativa Push! (Empeny!), una obra del compositor britànic Howard Moody sobre la corprenedora història del pianista belga i supervivent de l’Holocaust Simon Gronowski. En aquesta producció, que clausurarà els actes de Sabadell com a Capital de la Cultura Catalana 2024, hi participarà part de la ciutadania.

Push! és una òpera d’un sol acte, amb llibret i música del compositor britànic nascut a Salisbury el 1964. L’obra explica la història de la fugida de l’Holocaust del nen belga Simon Gronowski, de 12 anys, en un tren el 19 d’abril de 1943. El títol és una referència al tema central de l’òpera, ja que Simon va ser empès fora del tren per la seva mare, que va morir tres dies més tard a Auschwitz.

Inicialment comissionada pel Battle Festival de Bexhill (Regne Unit) en coproducció amb Glyndebourne l’any 2016, Push! s’ha representat en cinc ocasions més: al Salisbury International Arts Festival i la Catedral de Chichester (Regne Unit) el 2018, a la House of Commons de Londres i La Monnaie de Brussel·les el 2019, i a la Ringsaker Opera (Noruega) el juny de 2024.

El món viu temps convulsos en els aspectes social, econòmic i polític. El feixisme ha renascut amb força a diversos països d’Europa i ja governa en el bressol de l’òpera, a Itàlia. Quina resposta s’hi pot donar des de la cultura? Des de la Fundació Òpera a Catalunya i l’Orquestra Simfònica del Vallès, dues entitats cabdals del teixit cultural sabadellenc, s’ha plantejat que la millor manera era impulsar un projecte en què artistes i públic construeixin plegats i per a tothom una experiència compartida que enriqueixi tots els participants. L’objectiu ha estat muntar una òpera participativa per tal de recordar les lliçons del passat i contribuir a crear un futur millor. Aquesta és la motivació de Push!, la producció feta a partir de l’obra de Howard Moody que tancarà els actes de la capitalitat cultural de Sabadell.

Al costat de les tres veus solistes, hi haurà un cor format per una quarantena d’infants del Conservatori de la ciutat, un petit cor de professionals —que faran el paper de guàrdies—, un cor d’una vuitantena de cantants adults format a partir de diverses formacions corals de la ciutat (la Coral Belles Arts de Sabadell, la coral Els Notes i el Cor Ohana del Conservatori de música) i quinze músics professionals provinents de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

PUSH! (EMPENY!)

Howard Moody (1964-)
26/01/2025

Òpera un acte, amb llibret i música del compositor britànic Howard Moody.

Un encàrrec del Battle Festival. Produït en col·laboració amb Glyndebourne i el De La Warr Pavilion. Estrenat dins el ROOT 1066 International Festival, l’1 d’octubre de 2016

Durada aproximada: 60 min.

REPARTIMENT

Toni Marsol

Simon

Laia Frigolé

Germana de Simon

Germán de la Riva

Guardià

FITXA ARTÍSTICA

Direcció i coordinació artísticaJordi CosPianistes repertoristesMiquel Villalba /
Joan Espuny / Arnau Balcells
Direcció musicalManel ValdiviesoTraducció llibretJoan Sellent
Direcció d’escenaDani ComaProducció i organitzacióFundació Òpera a Catalunya i Orquestra Simfònica del Vallès
Coordinació dels corsBuia Reixach  

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

Coral Belles Arts de Sabadell

Coral Els Notes

Cor Jove i Cor Ohana de l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Sabadell

Orquestra Simfònica del Vallès

Saber-ne més

sala de premsa

Una producció de

Amb la col·laboració de

funcions

GENER 2025

Sabadell, Teatre La Faràndula

Diumenge 26 gener, 12 h

Diumenge 26 gener, 18 h

Playlist

PÒDCAST

La figura inspiradora de Push!, Simon Gronowski, passejant amb els seus pares.

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galeria d'imatges

PUSH! (EMPENY!)

  1. PRÒLEG

Un grup nombrós d’adults i criatures contempla les constel·lacions i reflexiona sobre la relació que tenen les col·lisions de cometes i els canvis constants de les formacions estel·lars amb els patrons repetitius del món. Els envolten uns guàrdies armats que els tenen captius, els amenacen i els ordenen que vagin avançant sense mirar enrere ni empènyer.

Simon i la seva germana narren la detenció de la seva família i l’esforç dels seus pares per dissimular la por.

Els han donat tres minuts per ficar les seves vides dins una sola maleta. Es busquen i es criden mútuament. Sóc aquí. No sé on ets!

Els components del nombrós grup de refugiats captius s’animen els uns als altres a mantenir-se units.

 

  1. ATRAPATS

Tots són reclosos en un camp com un ramat, enmig de gran confusió. Ens amagueu: per què? Digueu-nos per què.

Simon i la seva germana expliquen que els seus veïns els van girar l’esquena. Un grup de guàrdies debaten sobre què han de fer i què en poden treure, i es pregunten si és correcte o no. Algunes veus denoten compassió, altres brutalitat, altres indecisió. Comença a estendre’s una sensació de por. Es fa evident que alguns dels captius tenen parentiu amb els guàrdies, però no hi haurà concessions.

 

  1. JUNTS

Els presoners fan pinya. Quina és la història que el poble canta? La flauta toca el cant de la merla campanera mentre tothom canta l’oració diària de Gandhi. També canten sobre cultures enfrontades, i en celebren la diversitat contraposant-la a la rigidesa de la política a l’exterior del camp, però estan espantats.

Comencen a fer mobles amb deixalles i ferralla. Alguns es posen a fer pancartes: Il y a du soleil aujourd’hui, mais ce n’est pas pour nous. Tanqueu les fronteres i es tancaran les ments. Alguns proven de fer petits jardins amb fang i engrut, i canten a l’esperança davant l’adversitat. Els guàrdies ordenen que es tanquin les fronteres.

Mentrestant, uns nens juguen a uns jocs competitius i a estones violents. D’altres seuen arraulits i espantats. Alguns nens juguen a saltar des de relleixos. Aviat queda clar qui té la veu més potent.

Es va fent fosc i apareixen estrelles, i entre ells una “lluna roja”. Simon i la seva germana recorden el dia que la seva mare va anar a veure una endevina, que li va dir que el seu fill seria un infant afortunat.

Mentre els presoners es van adormint, Simon recorda els ulls de la seva mare i els esforços que feia per amagar la por.

Explica que el seu pare va poder evitar ser detingut, però va morir de pena. Canta evocant els seu somnis i la dura realitat que es troba en despertar-se.

 

  1. INCERTESA

De sobte, una llum molt potent desperta tothom. Els donen ordres estrictes, els concentren a tots i els manen que deixin les seves pertinences. Alguns —entre ells la germana de Simon— són separats dels seus familiars.

Els obliguen a formar grups i a penjar-se un número al coll. A Simon li donen el 1234, i a la seva mare el 1233. També els estampen els números al canell.

Amunteguen tots els captius com un ramat i els fan pujar a empentes en vagons de tren. Apareix la germana de Simon en una finestra elevada mentre un guàrdia obliga Simon i la seva mare a pujar al tren.

La germana suplica a Simon que no miri enrere. Simon es gira i mira cap a la finestra.

Va ser el darrer cop que vaig veure la meva germana. En aquella finestra. No ho oblidaré mai.

Entre tots dos expliquen la història de l’horror mentre tota la gent és amuntegada a dins del tren.

 

  1. EMPENY

El tren es posa en marxa. Pànic. Les veus del cor augmenten de volum a mesura que el tren va accelerant. Com sabem on ens porta aquest tren? Què ens faran? Ens morirem?

De cop i volta se senten moviments a fora: són membres de la resistència que comencen a destrossar l’exterior dels vagons i obren unes bretxes prou amples per poder-s’hi escapar. Diuen als presoners que ara tenen una oportunitat. Ara el focus d’atenció és una mare que té estretament abraçat el seu fill de 10 anys. Se senten trets a fora. La mare s’obre pas entre l’altra gent que hi ha a dins i col·loca el seu fill en un marxapeu del vagó. N’hi ha alguns que ja han començat a saltar, però se senten crits i trets. El tren va massa de pressa, geyt tsu shnel der tsug. Al cap d’uns moments comença a reduir velocitat. Va creixent un clamor frenètic —“Empeny!”—, i la mare empeny el fill i el fa saltar del tren.

Va empènyer, vaig saltar, i a córrer com el llamp!

 

  1. FUGIDA

Un Simon de deu anys (representat per tots els nens que hi ha en escena) corre per salvar la vida. Sona una tonada repetidament: No paris, no et giris!. Simon (ara interpretat pel solista) es pregunta per què la seva mare no va saltar.

Lluna plena. Estels fugaços. Simon s’adona que està de sort. Tothom canta: Celui qui sauve une vie sauve toute l’humanité, mais celui qui tue une vie tue toute l’humanité.

Simon canta la seva història, que és interpretada en escena. Arriba a una casa en un poblet. Hi ha una bicicleta repenjada a la paret. Apareix un home mig vestit d’uniforme. Mira el seu voltant: és evident que no vol que el vegi ningú. Veiem un parell de cares de nens que s’ho miren des de dins de la casa. L’home pregunta a Simon com es diu. Ell li ensenya el canell, on hi ha estampat el número 1234. L’home no li fa saber com es diu ell, perquè seria massa perillós per a ell i per als seus fills, però li diu que l’ajudarà. Entra un moment a la casa i torna a aparèixer amb roba informal de nen. Simon es canvia ràpidament i, d’un salt, s’asseu a la bicicleta darrere l’home.

Simon explica que l’home el va deixar dalt d’un tren que anava a la ciutat. Com que no va passar cap revisor demanant els bitllets, va poder tornar a la ciutat sense perill i es va estar amagat fins al final de la guerra. Va aconseguir tornar a veure el seu pare, però era massa perillós quedar-se amb ell. No el van detenir, però va morir de pena.

 

  1. UNS ANYS DESPRÉS

El guàrdia està malalt i s’ha de morir. S’acosta a Simon caminant a poc a poc. Es reconeixen mútuament. Li allarga la mà, però Simon no respon immediatament. El guàrdia li diu que és ell qui els va fer pujar a ell i la seva mare dalt del tren. Li ha estat difícil de viure amb el pes del que va passar. He de reconèixer la meva culpa i la meva deshonra. Li demana perdó. Simon el recorda i li parla del dolor del que ha perdut, però accepta de perdonar-lo. M’ho demanes i t’ho he de concedir.

Sols així podrem girar full.

 

  1. EPÍLEG

Simon ha de continuar explicant la seva història. Vol viure en el present i en el futur per optimisme, joia i amistat.

La seva mare el va engendrar dos cops: el va empènyer cap a la llibertat i cap a la vida.

Malgrat el passat, crec en la força de la bondat humana.

Ma vie n’est que miracles!