Vés al contingut

Subscriu-te:

LUISA FERNANDA & BOHEMIOS
De Moreno Torroba i Amadeu Vives

Dues de les sarsueles més estimades del repertori comparteixen escenari en una vetllada plena de passió, lirisme i grans melodies. Solistes, el Cor Madrigal i l’Orquestra Simfònica del Vallès retornen tota la força teatral d’aquest patrimoni líric.

la jove aïda 

Música original: Giuseppe Verdi (1813-1901)

Adaptació i composició musical: Marian Márquez

Direcció d’escena i dramatúrgia: Jordi Casanovas

Direcció artística visual: Onionlab

01/02/2026 – 07/02/2026 

Una relectura de l’òpera de Verdi amb adaptacions dels fragments més significatius d’Aïda i passatges de nova composició.

Durada aproximada: 60 min.

A partir de 8 anys

Espectacle amb sobretítols

Afectacions visuals: l’espectacle conté projeccions audiovisuals

REPARTIMENT

Laura Gibert

Soprano

Vicenç Esteve

Tenor


Manel Esteve

Baríton

FITXA ARTÍSTICA

 

Alba Valdivieso, soprano
Anna Gomà, mezzosoprano
Jorge Juan Morata, tenor
Javier Landete, baríton

Cor Madrigal (Pere Lluís Biosca, director)
Orquestra Simfònica del Vallès
Isabel Rubio, directora

Producció Fundació Òpera a Catalunya

PROGRAMA

 

F. Moreno Torroba
Luisa Fernanda (selecció)

A. Vives
Bohemios (selecció)

Saber-ne més

sala de premsa

Amb la col·laboració de

CONCERT

ABRIL 2027

Barcelona, Palau de la Música Catalana

Diumenge 11 abril, 17.30 h

MAIG 2027

Terrassa, Factoria Cultural

Dissabte 1 maig, 20.00 h

Playlist

PÒDCAST

La figura inspiradora de Push!, Simon Gronowski, passejant amb els seus pares.

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galeria d'imatges

LA JOVE AÏDA

Aina, una jove tímida, però genial desenvolupadora de videojocs, està a punt de presentar una innovació revolucionària en el World Virtual Congress, que se celebra al Gran Teatre del Liceu. Ha creat un sistema de realitat virtual que adapta el món fictici als pensaments i records de l’usuari, convertint-lo en protagonista d’una història feta a mida. Per fer demostració davant dels assistents al congrés, Aina ha dissenyat un món virtual inspirat en l’òpera Aïda de Verdi, la més representada històricament al Liceu, però dotant-la d’una estètica retrofuturista pròpia dels primers videojocs.

Durant els preparatius, un problema tècnic fa que Aina es quedi atrapada dins el món virtual. A mesura que s’endinsa en la història d’Aïda, on ella mateixa assumeix el paper de la protagonista, descobreix que el món virtual està influenciat pels seus desitjos i les seves pors, incloent-hi la presència de personatges basats en persones reals que coneix, però transmutats en personatges de l’òpera clàssica. Malgrat l’atracció que sent per aquest univers, Aina ha de trobar-ne el final, la sortida, per poder fer la seva presentació al congrés.

En la seva recerca per trobar el final i sortir, Aina intenta reescriure la història original d’Aïda per evitar la tragèdia que impregna l’òpera verdiana, però s’adona que, malgrat els seus intents per evitar la cadena de fets, ella no ho pot controlar tot. Finalment, aprèn a acceptar la complexitat i imperfecció de la ficció en què està immersa, trobant una sortida just abans del tràgic desenllaç d’Aïda i Radamès.

De tornada al món real, Aina fa la seva presentació, compartint no només la seva tecnologia innovadora, sinó també les lliçons que ha après durant la seva experiència dins del món virtual: sobre la vida, l’empatia o l’acceptació de la imperfecció, quina és la naturalesa del conflicte dramàtic que fa de motor de les ficcions o, fins i tot, sobre quina és la realitat viscuda dins una virtualitat i què té de real el que vivim en les ficcions i què té de fictici el que vivim en la realitat.

 

Jordi Casanovas, dramaturg i director d’escena