Vés al contingut

Subscriu-te:

CARMEN
de Georges Bizet

Carmen és l’última òpera i la gran obra mestra de Georges Bizet, sens dubte convertida avui en dia en l’òpera francesa més popular i una de les més representades arreu del món.

La història transcorre a Andalusia, on els amors d’una gitana sensual i d’esperit lliure, Carmen, amb un militar de mentalitat estricta i tancada, Don José, acaben en tragèdia quan ell la mata perquè no accepta que ella, que sempre s’ha guiat pels seus instints, l’hagi deixat per un altre home. Carmen és un veritable fresc de l’ambient andalús dels voltants de 1830, amb barreja de militars, contrabandistes, toreros i gitanes, en què la brillantor de la música ens presenta un fresc seductor que hipnotitza el públic fins al tràgic clímax final amb la mort, heroica sense dubte, de la seductora gitana Carmen.

Carmen és una òpera apassionada i vibrant, amb episodis musicals inoblidables com l’Havanera o la Cançó del toreador, que esdevé una tragèdia impulsada per l’amor i la llibertat.

CARMEN

Georges Bizet (1838-1875)
27/04/2025 – 23/05/2025

Òpera en quatre actes (Sobretitulada en català).

Text de Ludovic Halévy i Henri Meilhac, basat en la novel·la homònima de Prosper Mérimée.

Estrenada a l’Opéra-Comique de París el 3 de març de 1875. A Catalunya s’estrenà al Teatre Líric de Barcelona el 2 d’agost de 1881.

Durada aproximada: 3 h 20 min.

Acte 1: 55 min.
Descans 20 min.
Acte 2: 45 min.
Descans 15 min.
Actes 3 i 4: 65 min.

REPARTIMENT

Olga Syniakova - Carmen

27 i 30 d'abril
2, 4, 10, 14, 17 i 23 de maig

Mariya Melnychyn - Carmen

9, 11, 16, 18, 21 i 27 de maig

Nacho Guzmán - Don José

27 i 30 d'abril
9, 11, 16, 18 i 27 de maig

Joan Laínez - Don José

2, 4, 10, 14, 17, 21 i 23 de maig

Pau Armengol - Escamillo

27 i 30 d'abril
2, 4, 10, 14, 17, 21, 23 i 27 de maig

Carles Daza - Escamillo

9, 11, 16 i 18 de maig

Tina Gorina - Micaëla

27 i 30 d'abril
2, 9, 10, 11, 14, 16, 18, 21 i 27 de maig

Lucía García - Micaëla

4, 17 i 23 de maig

Rosa Maria Abella

Frasquita

Helena Ressurreiçāo

Mercédès

Leonardo Domínguez - Zúñiga

27 i 30 d'abril
9, 16, 18, 21 i 23 de maig

Juan Carlos Esteve - Zúñiga

2, 4, 10, 11, 14 , 17 i 27 de maig

Pau Camero - Moralès

27 d'abril
2, 4, 14, 16, 17, 18, 21, 23 i 27 de maig

Alejandro Chelet - Moralès

30 d'abril
9, 10 i 11 de maig

Cristòfol Romaguera

Le Dancaïre

Jorge Juan Morata

Le Remendado

FITXA ARTÍSTICA

Direcció musicalAndrés Salado (27 i 30 abril · 9, 10, 11, 14 i 16 maig)/ Daniel Gil de Tejada (2, 4, 17, 18, 21, 23 i 27 maig)Mestres assistents musicalsAndrea Álvarez / Alessio Coppola
Direcció d’escenaRita CosentinoTraducció sobretitulatJordi Torrents
Assistent de direcció d’escena i coreografiaAarón Martín Adaptació sobretitulatGlòria Nogué
Disseny d’escenografiaJordi GalobartRegidor d’escenariJordi Galobart
Disseny de vestuariGabriela HilarioRealització escenografia i maquinàriaRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Assistent de vestuariCarles OrtizRealització vestuariM. Carmen Muñoz / Eva Selma / Anna Gasch
Il·luminacióDavid BofarullCoordinació caracteritzacióNani Bellmunt / Toni Santos
VestuariFundació Òpera a Catalunya i Dress ArtMaquillatge i perruqueriaNerea Fernández / Pili Ureña

Producció i organització Fundació Òpera a Catalunya

Cor Jove de l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Sabadell (directors: Meritxell Coma, Jordi Guri i Joel Signes)

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell 

Orquestra Simfònica del Vallès

Saber-ne més

sala de premsa

funcions

ABRIL 2025

Sabadell, Teatre La Faràndula

Diumenge 27 abril, 18 h

Dimecres 30 abril, 20 h

MAIG 2025

Sabadell, Teatre La Faràndula

Divendres 2 maig, 20 h

Manresa, Teatre Kursaal

Diumenge 4 maig, 18 h

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Sant Cugat
Divendres 9 maig, 20 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 10 maig, 18.30 h

Vic, Teatre L’Atlàntida
Diumenge 11 maig, 18 h

Cornellà, Auditori
Dimecres 14 maig, 19.30 h

Girona, Teatre Municipal
Divendres 16 maig, 19 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 17 maig, 18.30 h

Granollers, Teatre Auditori
Diumenge 18 maig, 18 h

Lleida, Teatre de la Llotja
Dimecres 21 maig, 20 h

Tarragona, Teatre Tarragona
Divendres 23 maig, 19 h

Reus, Teatre Fortuny
Dimarts 27 maig, 20.30 h

Playlist

PÒDCAST

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: L'argument

Càpsula 2: La posada en escena

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galeria d'imatges

CARMEN

L’acció transcorre a Sevilla i a les muntanyes d’Andalusia

 

ACTE I

Una plaça de Sevilla, davant la Fàbrica de Tabacs i una caserna

La gent passeja per la plaça on hi ha la Fàbrica de Tabacs de Sevilla, Sur la place. Davant hi ha la caserna dels Dragons d’Alcalà. Una noieta d’aspecte angelical, Micaëla, pregunta pel caporal Don José, però els soldats i el sergent Morales li diuen que encara no ha arribat. Poc després es produeix el canvi de guàrdia, que és  imitat pels nens que juguen a soldats, Avec la garde montante. Amb la guàrdia entrant arriba Don José. Les treballadores de la fàbrica surten a descansar i una d’elles, Carmen, una gitana que desitgen tots els homes, clava els ulls en l’indiferent militar, li llança una flor i s’esmerça a seduir-lo, L’amour est un oiseau rebelle, sense cap resultat. Tornen les treballadores a la fàbrica i arriba Micaëla, que porta records a Don José de la seva mare, Parle-moi de ma mère!.

Uns crits a la fàbrica indiquen una baralla, Au secours! Au secours!. Uns soldats treuen, arrossegant-les, dues dones: una és Carmen, que ha ferit la seva companya. La seva insolència en les respostes fa que el capità Zúñiga ordeni a Don José que la detingui i la porti a la presó. Mentre el caporal prepara la paperassa, Carmen aconsegueix apropiar-se de la seva voluntat amb la promesa de fer-li lliurament del
seu amor, Près des remparts de Seville, i amb aquesta fi el cita per a aquella nit en una taverna. Don José deslliga la presonera i quan Zúñiga torna, Carmen empeny Don José i surt corrent. Zúñiga no es deixa enganyar per les aparences i arresta el seu subordinat.

 

ACTE II

La taverna de Lillas Pastia, a Sevilla

Ha passat un mes. A la taverna de Lillas Pastia, Carmen i la seva colla canten, beuen i ballen, Les tringles des sistres tintaient. Entre el clients hi ha Zúñiga, fascinat per Carmen, la qual sap que aquell mateix dia serà alliberat Don José. Arriba el torero Escamillo, aclamat per tothom. Fanfarró, parla de la tauromàquia i els seus riscs, Votre toast… je peux vous rendre.

La taverna tanca i un grup de contrabandistes, encapçalats pel Remendado, preguen a les dones (Frasquita, Mercedes i Carmen) que els ajudin a distreure els guàrdies per passar el contraban per les muntanyes, Nous avons en tête une affaire. Carmen demana una demora: espera la visita de Don José. Aquest, en efecte, arriba, però quan Carmen comença a ballar per a ell sona la retreta: Don José ha de tornar a la caserna. Carmen, indignada, li retreu que poc deu estimar-la quan es disposa a separar-se’n perquè ha sonat una corneta. El militar s’esforça per justificar-se i li confessa el seu amor i com aquest l’ha sostingut mentre ha estat a la presó, La fleur que tu m’avais jetée. Carmen li diu que si aquest amor és de veritat la segueixi a les muntanyes amb els contrabandistes, Non, tu ne m’aimes pas!… Là-bas, là-bas, dans la montagne. En aquell moment torna Zúñiga, que vol fer fora Don José de males maneres; el caporal s’insubordina i treu l’espasa, però els contrabandistes desarmen Zúñiga i se l’emporten. Don José ha trencat amb el seu passat i no té més remei que anar amb Carmen i els contrabandistes a les muntanyes.

 

ACTE III

A la muntanya

En la nova vida de contrabandista, la relació entre Carmen i Don José es deteriora; ell pretén dominar-la i Carmen se n’està cansant. Mercedes i Frasquita tiren les cartes. Carmen també vol saber la sort que li espera, però la resposta sempre és la mort, Mélons! Coupons!. Els contrabandistes es posen en marxa per passar la mercaderia. Mentrestant, Micaëla s’ha fet portar fins allà per un guia, morta de por, a fi de tractar de recuperar Don José, Je dis que rien ne m’épouvante. Aquest, que està de guàrdia, gairebé mata Escamillo quan aquest es presenta per veure Carmen; Don José, boig de gelosia, només aconsegueix exasperar més Carmen, que ara s’ha enamorat del torero. Alguns homes descobreixen Micaëla amagada. Ha vingut a cercar Don José, perquè la seva mare s’està morint. Carmen aconsella a Don José que se’n vagi tot seguit, però aquest diu que es tornaran a veure.

 

ACTE IV

A Sevilla, davant la plaça de toros de la Maestranza

Diumenge a Sevilla. Toreja Escamillo, que entra amb les quadrilles enmig de l’expectació de tots, Les voici! Voici la quadrille!. Carmen és allí amb Mercedes i Frasquita que li aconsellen que no vagi als toros, doncs han vist Don José rondant pels voltants de la Maestranza. Escamillo i Carmen confirmen el seu amor. Entren tots a la plaça, però Carmen és detinguda per Don José. L’infeliç implora el seu amor, Carmen, il est temps encore, però Carmen respon amb brusquedat: Non, je ne t’aime plus. El menyspreu de Carmen i el seu rebuig de l’anell que ell li havia donat encenen la ira de Don José que mata Carmen mentre a la plaça se sent un clam d’entusiasme pel triomf que Escamillo acaba d’assolir.

LA LLIBERTAT, LA VALENTIA

Sempre es diu que Carmen és una ànima lliure. Bé, Carmen, per sobre de tot, és una supervivent. Bizet ens situa en un món hostil per a qualsevol dona, un món farcit de militars capritxosos, conscients de la seva força i autoritat. Ho veiem des del principi amb Micaëla: ella, prudent i educada, fa una pregunta i pretén marxar de seguida, perquè se sap indefensa i en clara minoria. Però ells insisteixen, una vegada i una altra, i ignoren els seus «no». Ho veiem, també, amb les treballadores de la fàbrica de cigarretes. Són els soldats, els que les titllen de coquetes i descarades: elles han sortit a fumar per descansar una estona, i es veuen increpades per paraules i promeses buides com el fum. Aquí, de nou, ells volen la seva atenció, i elles –simplement per fer la seva– són considerades cruels. Llavors apareix Carmen i ens dona la clau de l’argument: l’amor no es pot forçar, ni amb precs ni amb amenaces. L’amor és lliure.

Però no s’ha de confondre l’amor amb la seducció. Carmen se sap objecte de desig i aprofita aquesta engruna de poder que li dona la societat per sortir-se amb la seva, sense culpa ni perdó. Fa servir les eines que té per moure’s en un món d’homes: la bellesa per atraure’ls, la ironia per provocar-los i l’orgull per protegir-se. Aquest joc li permet escapar-se de la presó, fugir amb els contrabandistes o simplement, divertir-se. Per contra, Don José és un home poc intel·ligent i incapaç d’assumir la responsabilitat dels seus actes. Que deserti de l’exèrcit o que no vagi a veure la mare no és fruit de cap embruix: són les seves decisions, i té moltes oportunitats per rectificar-les. Culpa Carmen d’haver-lo portat pel mal camí, però ella li és franca en tot moment. Ell no és cap víctima tràgica, sinó un violador i un assassí i, evidentment, no estima Carmen: això és important tenir-ho clar. Ella, valenta, sap que ell la matarà i accepta aquest destí, sent conseqüent amb si mateixa. Però tant de bo no li calgués aquesta valentia, tant de bo el final fos diferent: el d’aquest personatge fictici i el de tantes altres dones ben reals.

Alba Nogueras

Periodista i crítica cultural

LA PASSIÓ EXÒTICA

Carmen és una les òperes amb els passatges musicals més reconeguts de tot el repertori líric. L’exotisme va cridar l’atenció dels artistes francesos, que van impregnar-se de la nostra cultura gràcies als seus viatges i també al contacte amb artistes espanyols. Després d’una rebuda freda, va convertir-se aviat en un dels títols referencials del cànon occidental.

La música posseeix temes recurrents, identificant rols i sentiments ja des del preludi, com ara la ‘lídia’, a “Torero” i “Destí” en Re menor, una tonalitat associada a la mort des de final del segle XVIII i únic leitmotiv wagnerià, sempre cedit a l’orquestra. L’Havanera, o contradansa americana, reflecteix l’exotisme espanyol. Recordem que l’emperadriu de França, Eugènia de Montijo, nascuda a Granada, va
inspirar Prosper Mérimée, i aquest, després, Georges Bizet. També les seguidilles amb què Carmen sedueix Don José evoquen aquella Espanya pintoresca. Escamillo es presenta amb la cançó del toreador, una música andalusa extravertida i vital. És l’alter ego de Carmen, una veu de tessitura àmplia de baríton que requereix un cant potent per sobrepassar la gran densitat orquestral. L’entreacte entre els actes tercer i quart és el de més toque espanyol de tota l’obra, en què Bizet beu de les composicions del tenor, compositor i empresari Manuel García.

Cal destacar també el duo i cor finals, desenllaç de l’obra amb el cara a cara entre Carmen i Don José. Es repeteixen els tres temes citats, i es tanca el cercle. Georges Bizet ho va treballar molt un cop acabada aquesta òpera, que és, en paraules de Mahler, “una obra mestra”. Don José comença amb un recitatiu secco suplicant a la protagonista que torni, mentre de fons sona el tema del “Destí”. Carmen s’hi nega
i ell ho intenta de nou amb un passatge més cantabile. Però ella li barra qualsevol opció. La desesperació de Don José es torna més violenta amb els cors de fons que venen de la plaça i que canten la glòria d’Escamillo. Els tremolos de l’orquestra avancen la tragèdia.

Carmen reconeix que estima el torero. Tornen a repetir-se els cors del triomf, que disgreguen encara més els destins dels protagonistes i, en aquest cas, per a més contrast, de nou apareix el tema del “Destí” que brinda l’orquestra. La gelosia ha tornat boig Don José. Es repeteix cinc cops el tema del “Destí”, acabant amb la frase de Carmen: “Colpeja’m o deixa’m passar”. A la darrera súplica, ella li respon traient-se l’anell, un dels objectes que representen el seu amor passat juntament amb la flor. El final combina l’element tràgic de la fi de la història amb l’assassinat, mentre de fons es manté la música al·legòrica a la victòria del torero. El vessant exòtic arriba al clímax. Amor i desamor, vida i mort, en essència: Carmen.

Celestino Varela

Director general i artístic de la Fundación Ópera de Oviedo