Vés al contingut

Subscriu-te:

CARMEN
de Georges Bizet

Carmen és l’última òpera i la gran obra mestra de Georges Bizet, sens dubte convertida avui en dia en l’òpera francesa més popular i una de les més representades arreu del món.

La història transcorre a Andalusia, on els amors d’una gitana sensual i d’esperit lliure, Carmen, amb un militar de mentalitat estricta i tancada, Don José, acaben en tragèdia quan ell la mata perquè no accepta que ella, que sempre s’ha guiat pels seus instints, l’hagi deixat per un altre home. Carmen és un veritable fresc de l’ambient andalús dels voltants de 1830, amb barreja de militars, contrabandistes, toreros i gitanes, en què la brillantor de la música ens presenta un fresc seductor que hipnotitza el públic fins al tràgic clímax final amb la mort, heroica sense dubte, de la seductora gitana Carmen.

Carmen és una òpera apassionada i vibrant, amb episodis musicals inoblidables com l’Havanera o la Cançó del toreador, que esdevé una tragèdia impulsada per l’amor i la llibertat.

CARMEN

Georges Bizet (1838-1875)
27/04/2025 – 23/05/2025

Òpera en quatre actes (Sobretitulada en català).

Text de Ludovic Halévy i Henri Meilhac, basat en la novel·la homònima de Prosper Mérimée.

Estrenada a l’Opéra-Comique de París el 3 de març de 1875. A Catalunya s’estrenà al Teatre Líric de Barcelona el 2 d’agost de 1881.

Durada aproximada: 3 h 40 min.

Acte 1: 55 min.
Descans 20 min.
Acte 2: 45 min.
Descans 15 min.
Acte 3: 40 min.
Descans: 20 min.
Acte 4: 25 min.

REPARTIMENT

Olga Syniakova / Mariya Melnychyn

Carmen

Nacho Guzmán / Antoni Lliteres

Don José

Pau Armengol / Arturo Espinosa

Escamillo

Tina Gorina / Lucía García

Micaëla

Rosa Maria Abella

Frasquita

Helena Ressurreiçāo

Mercédès

Leonardo Domínguez

Zuñiga

Pau Camero

Moralès

Cristòfol Romaguera

Le Dancaïre

Jorge Juan Morata

Le Remendado

FITXA ARTÍSTICA

Direcció musicalAndrés Salado / Daniel Gil de TejadaTraducció sobretitulatJordi Torrents
Direcció d’escenaRita CosentinoAdaptació sobretitulatGlòria Nogué
Assistent de direcció d’escena i coreografiaAarón Martín Regidor d’escenariJordi Galobart
Disseny d’escenografiaJordi GalobartRealització escenografia i maquinàriaRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Disseny de vestuariGabriela HilarioRealització vestuariM. Carmen Muñoz / Eva Selma
Il·luminacióDavid BofarullCoordinació caracteritzacióNani Bellmunt
VestuariFundació Òpera a CatalunyaMaquillatge i perruqueriaAmparo López / Júlia Ramírez / Nerea Fernández
Mestres assistents musicalsAndrea Álvarez / Juli Rodríguez  

Producció i organització Fundació Òpera a Catalunya

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell
Orquestra Simfònica del Vallès

Saber-ne més

sala de premsa

funcions

ABRIL 2025

Sabadell, Teatre La Faràndula

Diumenge 27 abril, 18 h

Dimecres 30 abril, 20 h

MAIG 2025

Sabadell, Teatre La Faràndula

Divendres 2 maig, 20 h

Manresa, Teatre Kursaal

Diumenge 4 maig, 18 h

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Sant Cugat
Divendres 9 maig, 20 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 10 maig, 18.30 h

Vic, Teatre L’Atlàntida
Diumenge 11 maig, 18 h

Cornellà, Auditori
Dimecres 14 maig, 19.30 h

Girona, Teatre Municipal
Divendres 16 maig, 19 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 17 maig, 18.30 h

Granollers, Teatre Auditori
Diumenge 18 maig, 18 h

Lleida, Teatre de la Llotja
Dimecres 21 maig, 20 h

Tarragona, Teatre Tarragona
Divendres 23 maig, 19 h

Reus, Teatre Fortuny
Dimarts 27 maig, 20.30 h

Playlist

PÒDCAST

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galeria d'imatges

CARMEN

L’acció a Sevilla i a les muntanyes d’Andalusia, començaments del segle XIX

 

ACTE I

Una plaça de Sevilla, davant la Fàbrica de Tabacs i una caserna

La gent passeja per la plaça on hi ha la Fàbrica de Tabacs de Sevilla, Sur la place. Davant hi ha la caserna dels Dragons d’Alcalà. Una noieta d’aspecte angelical, Micaëla, pregunta pel caporal Don José, però els soldats i el sergent Morales li diuen que encara no ha arribat. Poc després es produeix el canvi de guàrdia, que és  imitat pels nens que juguen a soldats, Avec la garde montante. Amb la guàrdia entrant arriba Don José. Les treballadores de la fàbrica surten a descansar i una d’elles, Carmen, una gitana que desitgen tots els homes, clava els ulls en l’indiferent militar, li llança una flor i s’esmerça en seduir-lo, L’amour est un oiseau rebelle, sense cap resultat. Tornen les treballadores a la fàbrica i arriba Micaëla que porta records a Don José de la seva mare, Parle-moi de ma mère!

Uns crits a la fàbrica indiquen una baralla, Au secours! Au secours!. Uns soldats treuen, arrossegant-les, dues dones: una és Carmen que ha ferit la seva companya. La seva insolència en les respostes fa que el capità Zúñiga ordeni a Don José que la detingui i la porti a la presó. Mentre el caporal prepara la paperassa, Carmen aconsegueix apropiar-se de la seva voluntat amb la promesa de fer-li lliurament del seu amor, Près des remparts de Seville, i a tal fi el cita per aquella nit en una taverna. Don José deslliga la presonera i quan Zúñiga torna, Carmen empeny Don José i surt corrent. Zúñiga no es deixa enganyar per les aparences i arresta el seu subordinat.

 

ACTE II

La taverna de Lillas Pastia, a Sevilla

Ha passat un mes. A la taverna de Lilas Pastia Carmen i la seva colla canten, beuen i ballen, Les tringles des sistres tintaient. Entre el clients hi ha Zúñiga, fascinat per Carmen, la qual sap que aquell mateix dia serà alliberat Don José. Arriba el torero Escamillo, aclamat per tothom. Fanfarró, parla de la tauromàquia i els seus riscs, Votre toast… je peux vous rendre.

La taverna tanca i un grup de contrabandistes, encapçalats pel Remendado, preguen a les dones (Frasquita, Mercedes i Carmen) que els ajudin a distreure els guàrdies per passar el contraban per les muntanyes, Nous avons en tête une affaire. Carmen demana una demora: espera la visita de Don José. Aquest, en efecte, arriba, però quan Carmen comença a ballar per a ell sona la retreta: Don José ha de tornar a la caserna. Carmen, indignada, li retreu que poc deu estimar-la quan es disposa a separar-se’n perquè ha sonat una corneta. El militar s’esforça per justificar-se i li confessa el seu amor i com aquest l’ha sostingut mentre ha estat a la presó, La fleur que tu m’avais jetée. Carmen li diu que si aquest amor és de veritat la segueixi a les muntanyes amb els contrabandistes, Non, tu ne m’aimes pas!… Là-bas, là-bas, dans la montagne. En aquell moment torna Zúñiga, que vol fer fora Don José de males maneres; el caporal s’insubordina i treu l’espasa, però els contrabandistes desarmen Zúñiga i se l’emporten. Don José ha trencat amb el seu passat i no té més remei que anar amb Carmen i els contrabandistes a les muntanyes.

 

ACTE III

A la muntanya

En la nova vida de contrabandista, la relació entre Carmen i Don José es deteriora; ell pretén dominar-la i Carmen se n’està cansant. Mercedes i Frasquita tiren les cartes. Carmen també vol saber la sort que li espera, però la resposta sempre és la mort, Mélons! Coupons!. Els contrabandistes es posen en marxa per passar la mercaderia. Mentrestant, Micaëla s’ha fet portar fins allà per un guia, morta de por, a fi de tractar de recuperar Don José, Je dis que rien ne m’épouvante. Aquest, que està de guàrdia, gairebé mata Escamillo quan aquest es presenta per veure Carmen; Don José, boig de gelosia, només aconsegueix exasperar més Carmen, que ara s’ha enamorat del torero. Alguns homes descobreixen Micaëla amagada. Ha vingut a cercar Don José, doncs la seva mare s’està morint. Carmen aconsella Don José que se’n vagi tot seguit, però aquest diu que es tornaran a veure.

 

ACTE IV

A Sevilla, davant la plaça de toros de la Maestranza

Diumenge a Sevilla. Toreja Escamillo, que entra amb les quadrilles enmig de l’expectació de tots, Les voici! Voici la quadrille!. Carmen és allí amb Mercedes i Frasquita que li aconsellen que no vagi als toros, doncs han vist Don José rondant pels voltants de la Maestranza. Escamillo i Carmen confirmen el seu amor. Entren tots a la plaça, però Carmen és detinguda per Don José. L’infeliç implora el seu amor, Carmen, il est temps encore, però Carmen respon amb brusquedat: Non, je ne t’aime plus. El menyspreu de Carmen i el seu rebuig de l’anell que ell li havia donat encenen l’ira de Don José que mata Carmen mentre a la plaça se sent un clam d’entusiasme pel triomf que Escamillo acaba d’assolir.