Saltar al contenido

Suscríbete a la newsletter:

CANÇÓ D'AMOR I DE GUERRA

Rafael Martínez Valls

Cançó d’amor i de guerra, la zarzuela catalana por excelencia, es una obra de gran fuerza simbólica que combina pasión amorosa, ideales colectivos e identidad.

Estrenada hace 100 años, en plena dictadura de Primo de Rivera, la obra incorpora una sutil exaltación de la catalanidad, situando el Vallespir como escenario evocador de un ideal de libertad. El protagonista, Eloi, un humilde forjador, lucha al mismo tiempo por su amor hacia Francina y por sus ideales, pero este amor se ve amenazado por un entorno convulso, marcado por el conflicto y la tensión social. Finalmente, Eloi marcha a la guerra y regresa victorioso, mientras Francina lo ha esperado fielmente, en un reencuentro que resuelve tanto el conflicto sentimental como el colectivo.

Con evocaciones a los paisajes pirenaicos y aires de sardana, la partitura incluye piezas memorables que han perdurado en la memoria colectiva, convirtiendo la obra en una de las más queridas por el público catalán. Un canto al amor, a la libertad y a la identidad que, un siglo después, sigue emocionando y conectando con el espectador.

CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA

Rafael Martínez Valls (1895-1946)
17/02/2027 – 04/04/2027

Zarzuela en dos actos (sobretitulada en catalán).

Texto de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Estrenada en el Teatre Nou de Barcelona el 16 de abril de 1926.

Duración aproximada: 3 h 5 min.

Acto 1: 90 min.
Descanso 20 min.
Acto 2: 75 min.

REPARTO

Vicenç Esteve ǀ Eloi

17, 21, 26 y 28 de febrero
12 y 14 de marzo
4 de abril

Adrià Mas ǀ Eloi

19, 23 y 27 de febrero
7, 10 y 16 de marzo

Laura Brasó ǀ Francina

17, 21, 26 y 28 de febrero
12 y 14 de marzo
4 de abril

Rosa Maria Abella ǀ Francina

19, 23 y 27 de febrero
7, 10 y 16 de marzo

Guillem Batllori

Avi Castellet

Laia Frigolé

Catrina

Arnau Torres

Baldiri

David Costa

Horaci

Enric López

Mestre Andreu

Lluís Saus

Batlle Ridau

Marc Pons

Ferran Ridau

Jaume Sangrà

Recitaire

FICHA ARTÍSTICA

Dirección musicalJordi Francés / Júlia Cruz (28 de febrero; 2, 10, 12 y 16 de marzo)Maestros asistentes musicalesAndrea Álvarez y Viviana Salisi
Asistencia de dirección musicalJúlia CruzAdaptación sobretituladoGlòria Nogué
Dirección de escenaDani ComaRegiduría de escenarioJordi Galobart
Asistencia de dirección de escena y coreografíaMarina EscodaRealización escenografía y maquinariaRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis y Berta Vidal)
Diseño de vestuarioCarles OrtizSastrería FOCM. Carmen Muñoz
Diseño de escenografíaJordi GalobartCoordinación caracterizaciónToni Santos
IluminaciónAnna BoixMaquillaje y peluqueríaNerea Fernández, Vera Ortiz y Roosevelt Jiménez
Vestuario Fundació Òpera a Catalunya

Producción y organización Fundació Òpera a Catalunya

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

Orquestra Simfònica del Vallès

Saber más

sala de prensa

funciones

FEBRERO 2027

Sabadell, Teatre La Faràndula
Miércoles 17 febrero, 20 h

Viernes 19 febrero, 20 h

Domingo 21 febrero, 18 h

Martes 23 febrero, 20 h

Girona, Teatre Municipal
Viernes 26 febrero, 19 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Sábado 27 febrero, 18.30 h

Vic, Teatre L’Atlàntida
Domingo 28 febrero, 18 h

MARZO 2027

Vic, Teatre L’Atlàntida
Martes 2 marzo, 19 h

Lleida, Teatre de la Llotja
Domingo 7 marzo, 18 h

Manresa, Teatre Kursaal
Miércoles 10 marzo, 18 h

Tarragona, Teatre Tarragona
Viernes 12 marzo, 18 h

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Emma Vilarasau
Domingo 14 marzo, 19 h

Reus, Teatre Fortuny
Martes 16 marzo

ABRIL 2027

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Domingo 4 abril, 17.30 h

Playlist

DOSIER DIDÁCTICO

PODCAST

òpera en construcció

Cápsula 1: Argumento

Cápsula 2: Los ensayos de una producción operística

Cápsula 3: la música: el belcanto

Cápsula 4: Escena

òpera en construcció

Cápsula 1: El argumento

Cápsula 2: La puesta en escena

òpera en construcció

Cápsula 1: Argumento

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galería de imágenes

CANÇÓ D'AMOR I DE GUERRA

L’acció té lloc en el Vallespir, l’any 1793, en el context de la Revolució Francesa.

 

ACTE PRIMER

Ens trobem en el pati de la farga de Mestre Andreu. Eloi, un dels forjadors, se n’assabenta que Ferran Ridau, el fill de l’alcalde del poble, demanarà la mà de Francina, la filla de Mestre Andreu, de la qual n’està enamorat. Coincideix que és el dia del sant de Mestre Andreu, l’amo de la farga. Eloi espera l’arribada de l’Avi Castellet, que és el seu únic parent, i mentrestant arriba Francina. La noia menysprea Ferran i estima. Eloi. Pep, un jove revolucionari que ha canviat el seu nom pel d’Horaci, que fa més revolucionari, explica els darrers fets ocorreguts a Paris. Horaci defensa les idees radicals, mentre que Eloi és més moderat i va fugir de la capital per estar prop de Francina. Baldiri, mosso de la farga, i Catrina, minyona del Mestre Andreu, la parella còmica de la sarsuela, flirtegen i tot seguit arriba Ferran, un fanfarró que amenaça Francina perquè es casi amb ell. Francina el rebutja i Horaci delata l’amor que la noia sent per Eloi, que torna a la farga i inicia una discussió amb Ferran, sent interrompuda per l’arribada del Mestre Andreu i l’Avi Castellet.  La tensió baixa quan s’inicia el ball de celebració del dia de Sant Andreu. Entra el batlle, que demana al Mestre Andreu la mà de Francina per al seu fill. Torna Ferran amb una pistola i després de ser desarmat s’enfronta al Mestre Andreu amb un martell. Eloi, armat amb la pistola, el malfereix i escapa enmig de d’un gran enrenou.

 

ACTE SEGON

Primer quadre

Som ara a la plaça del poble. Han passat dos mesos i Francina, per tal d’evitar la venjança dels Ridau, es veu obligada a casar-se amb Ferran que, recuperat de les ferides, es mostra encara més insolent. L’Avi Castellet busca desesperadament el seu net i de tant plorar s’ha quedat cec. Alguns homes conspiren en secret. Quan l’Avi ha marxat entra Eloi, disfressat de captaire. L’hostaler li fa saber la imminència del casament. Francina està sola a la plaça, després d’haver estat plorant desconsoladament en companyia de Catrina. No nota la presència d’Eloi, que canta la cançó del forjador. Ella creu, però, que és cosa de la seva imaginació. Eloi no gosa presentar-se davant la noia i fuig.

 

Segon quadre

Entre quadre i quadre entra el “recitaire”, un sans-culotte, que narra els esdeveniments de la Revolucio, enmig d’un país en ruïnes. Passem a una zona boscosa, des d’on es veu una ermita i els cims dels Pirineus. Francina, molt trista, prepara el seu casament, ajudada per un grup de noies del poble. L’Avi Castellet,  vell i abatut, li promet que farà el que pugui per ajudar-la. Francina entra a l’ermita, seguida per Baldiri i Catrina, mentre l’Avi s’amaga. Arriba Eloi, convertit en capità de l’exèrcit de la República,  juntament amb una tropa de soldats. Aquestes detenen l’Avi Castellet, però Eloi el fa alliberar. L’Avi s’emociona en reconèixer el seu net. Eloi ha arribat per detenir els acusats de conspirar contra la República: Ferran, Horaci, Galdric i Garet. Tothom queda astorat. Sobretot Francina, amb la nova personalitat d’Eloi. Aquest es mostra magnànim amb els conspiradors i els permet fugir. L’obra s’acaba amb Eloi que marxa, doncs ha de complir la seva missió militar, tot pregant al Mestre Andreu cuidi Francina i de l’Avi fins la seva tornada.

 

Jordi Torrents
Director Artístic de la Fundació Òpera a Catalunya