Saltar al contenido

Suscríbete a la newsletter:

PUSH! (¡EMPUJA!)

de Howard Moody

El 1 y el 2 de febrero el Teatre La Faràndula de Sabadell acogerá de nuevo la ópera participativa Push! (¡Empuja!) , una obra del compositor británico Howard Moody sobre la conmovedora historia del pianista belga y superviviente del Holocausto Simon Gronowski.

Push! es una ópera de un solo acto, con libreto y música del compositor británico nacido en Salisbury en 1964. La obra explica la historia de la fuga del Holocausto del niño belga Simon Gronowski, de 12 años, en un tren el 19 de abril de 1943. El título es una referencia al tema central de la ópera, puesto que Simon fue empujado fuera del tren por su madre, que murió tres días más tarde en Auschwitz.

Inicialmente comisionada por el Battle Festival de Bexhill (Regno Unido) en coproducción con Glyndebourne el año 2016, Push! se ha representado en cinco ocasiones más: en el Salisbury International Arts Festival y la Catedral de Chichester (Regno Unido) en 2018, en la House of Commons de Londres y La Monnaie de Brussel·les en 2019, y en la Ringsaker Opera (Noruega) en junio de 2024.

Al lado de las tres voces solistas, habrá un coro formado por una cuarentena de niños y jóvenes del Conservatorio de la ciudad y del Institut Ferran Casablancas, un pequeño coro de profesionales —que harán el papel de guardias—, un coro de unos ochenta cantantes adultos formado a partir de diversas formaciones corales de la ciudad (la Coral Belles Arts de Sabadell, el coro Els Notes y el Coro Ohana del Conservatorio de música) y dieciséis músicos profesionales provenientes de la Orquestra Simfònica del Vallès.

PUSH! (¡EMPUJA!)

Howard Moody (1964-)
01/02/2026 – 02/02/2026

Ópera en un acto, con libreto y música del compositor británico Howard Moody.

Un encargo del Battle Festival. Producido en colaboración con Glyndebourne y el De La Warr Pavilion. Estrenado dentro del ROOT 1066 International Festival, el 1 de octubre de 2016.

Duración aproximada: 60 min.

Aviso para personas fotosensibles: esta producción incluye el uso de efectos de luz intensos, como rayos y luces estroboscópicas.

REPARTO

Ferran Albrich

Simon

Laia Frigolé

Hermana de Simon

Germán de la Riva

Guardià

FICHA ARTÍSTICA

Dirección y coordinación artísticaJordi CosPianistas repertoristasMiquel Villalba /
Joan Espuny / Frederic Oller / Isaac Grau
Dirección musicalManel ValdiviesoTraducción libretoJoan Sellent
Dirección de escenaDani ComaProducción y organizaciónFundació Òpera a Catalunya y Orquestra Simfònica del Vallès
Dirección de los corosBuia Reixach

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

Coral Belles Arts de Sabadell

Coral Els Notes

Cor Jove y Cor Ohana de l’Escola Municipal de Música y Conservatori de Sabadell

Alumnado de 1º de Bachillerato escénico del Institut Ferran Casablancas

Orquestra Simfònica del Vallès

Saber más

sala de prensa

Una producción de

Con la colaboración de

funciones

FEBRERO 2026

Sabadell, Teatre La Faràndula

Domingo 1 febrero, 12 h

Domingo 1 febrero, 18 h

Lunes 2 febrero, 9.30 h

(Función escolar)

Lunes 2 febrero, 11.30 h

(Función escolar)

Playlist

PODCAST

DOSIER DIDÁCTICO

La figura inspiradora de Push!, Simon Gronowski, paseando con sus padres.

Vídeo resumen de la ópera Push! presentada el 26 de enero de 2025 en Sabadell.

òpera en construcció

Cápsula 2: Música

Cápsula 3: Protagonistas

Cápsula 4: Escena

òpera en construcció

Cápsula 1: Argumento

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galería de imágenes

PUSH! (EMPENY!)

  1. PRÒLEG

Un grup nombrós d’adults i criatures contempla les constel·lacions i reflexiona sobre la relació que tenen les col·lisions de cometes i els canvis constants de les formacions estel·lars amb els patrons repetitius del món. Els envolten uns guàrdies armats que els tenen captius, els amenacen i els ordenen que vagin avançant sense mirar enrere ni empènyer.

Simon i la seva germana narren la detenció de la seva família i l’esforç dels seus pares per dissimular la por.

Els han donat tres minuts per ficar les seves vides dins una sola maleta. Es busquen i es criden mútuament. Sóc aquí. No sé on ets!

Els components del nombrós grup de refugiats captius s’animen els uns als altres a mantenir-se units.

 

  1. ATRAPATS

Tots són reclosos en un camp com un ramat, enmig de gran confusió. Ens amagueu: per què? Digueu-nos per què.

Simon i la seva germana expliquen que els seus veïns els van girar l’esquena. Un grup de guàrdies debaten sobre què han de fer i què en poden treure, i es pregunten si és correcte o no. Algunes veus denoten compassió, altres brutalitat, altres indecisió. Comença a estendre’s una sensació de por. Es fa evident que alguns dels captius tenen parentiu amb els guàrdies, però no hi haurà concessions.

 

  1. JUNTS

Els presoners fan pinya. Quina és la història que el poble canta? La flauta toca el cant de la merla campanera mentre tothom canta l’oració diària de Gandhi. També canten sobre cultures enfrontades, i en celebren la diversitat contraposant-la a la rigidesa de la política a l’exterior del camp, però estan espantats.

Comencen a fer mobles amb deixalles i ferralla. Alguns es posen a fer pancartes: Il y a du soleil aujourd’hui, mais ce n’est pas pour nous. Tanqueu les fronteres i es tancaran les ments. Alguns proven de fer petits jardins amb fang i engrut, i canten a l’esperança davant l’adversitat. Els guàrdies ordenen que es tanquin les fronteres.

Mentrestant, uns nens juguen a uns jocs competitius i a estones violents. D’altres seuen arraulits i espantats. Alguns nens juguen a saltar des de relleixos. Aviat queda clar qui té la veu més potent.

Es va fent fosc i apareixen estrelles, i entre ells una “lluna roja”. Simon i la seva germana recorden el dia que la seva mare va anar a veure una endevina, que li va dir que el seu fill seria un infant afortunat.

Mentre els presoners es van adormint, Simon recorda els ulls de la seva mare i els esforços que feia per amagar la por.

Explica que el seu pare va poder evitar ser detingut, però va morir de pena. Canta evocant els seu somnis i la dura realitat que es troba en despertar-se.

 

  1. INCERTESA

De sobte, una llum molt potent desperta tothom. Els donen ordres estrictes, els concentren a tots i els manen que deixin les seves pertinences. Alguns —entre ells la germana de Simon— són separats dels seus familiars.

Els obliguen a formar grups i a penjar-se un número al coll. A Simon li donen el 1234, i a la seva mare el 1233. També els estampen els números al canell.

Amunteguen tots els captius com un ramat i els fan pujar a empentes en vagons de tren. Apareix la germana de Simon en una finestra elevada mentre un guàrdia obliga Simon i la seva mare a pujar al tren.

La germana suplica a Simon que no miri enrere. Simon es gira i mira cap a la finestra.

Va ser el darrer cop que vaig veure la meva germana. En aquella finestra. No ho oblidaré mai.

Entre tots dos expliquen la història de l’horror mentre tota la gent és amuntegada a dins del tren.

 

  1. EMPENY

El tren es posa en marxa. Pànic. Les veus del cor augmenten de volum a mesura que el tren va accelerant. Com sabem on ens porta aquest tren? Què ens faran? Ens morirem?

De cop i volta se senten moviments a fora: són membres de la resistència que comencen a destrossar l’exterior dels vagons i obren unes bretxes prou amples per poder-s’hi escapar. Diuen als presoners que ara tenen una oportunitat. Ara el focus d’atenció és una mare que té estretament abraçat el seu fill de 10 anys. Se senten trets a fora. La mare s’obre pas entre l’altra gent que hi ha a dins i col·loca el seu fill en un marxapeu del vagó. N’hi ha alguns que ja han començat a saltar, però se senten crits i trets. El tren va massa de pressa, geyt tsu shnel der tsug. Al cap d’uns moments comença a reduir velocitat. Va creixent un clamor frenètic —“Empeny!”—, i la mare empeny el fill i el fa saltar del tren.

Va empènyer, vaig saltar, i a córrer com el llamp!

 

  1. FUGIDA

Un Simon de deu anys (representat per tots els nens que hi ha en escena) corre per salvar la vida. Sona una tonada repetidament: No paris, no et giris!. Simon (ara interpretat pel solista) es pregunta per què la seva mare no va saltar.

Lluna plena. Estels fugaços. Simon s’adona que està de sort. Tothom canta: Celui qui sauve une vie sauve toute l’humanité, mais celui qui tue une vie tue toute l’humanité.

Simon canta la seva història, que és interpretada en escena. Arriba a una casa en un poblet. Hi ha una bicicleta repenjada a la paret. Apareix un home mig vestit d’uniforme. Mira el seu voltant: és evident que no vol que el vegi ningú. Veiem un parell de cares de nens que s’ho miren des de dins de la casa. L’home pregunta a Simon com es diu. Ell li ensenya el canell, on hi ha estampat el número 1234. L’home no li fa saber com es diu ell, perquè seria massa perillós per a ell i per als seus fills, però li diu que l’ajudarà. Entra un moment a la casa i torna a aparèixer amb roba informal de nen. Simon es canvia ràpidament i, d’un salt, s’asseu a la bicicleta darrere l’home.

Simon explica que l’home el va deixar dalt d’un tren que anava a la ciutat. Com que no va passar cap revisor demanant els bitllets, va poder tornar a la ciutat sense perill i es va estar amagat fins al final de la guerra. Va aconseguir tornar a veure el seu pare, però era massa perillós quedar-se amb ell. No el van detenir, però va morir de pena.

 

  1. UNS ANYS DESPRÉS

El guàrdia està malalt i s’ha de morir. S’acosta a Simon caminant a poc a poc. Es reconeixen mútuament. Li allarga la mà, però Simon no respon immediatament. El guàrdia li diu que és ell qui els va fer pujar a ell i la seva mare dalt del tren. Li ha estat difícil de viure amb el pes del que va passar. He de reconèixer la meva culpa i la meva deshonra. Li demana perdó. Simon el recorda i li parla del dolor del que ha perdut, però accepta de perdonar-lo. M’ho demanes i t’ho he de concedir.

Sols així podrem girar full.

 

  1. EPÍLEG

Simon ha de continuar explicant la seva història. Vol viure en el present i en el futur per optimisme, joia i amistat.

La seva mare el va engendrar dos cops: el va empènyer cap a la llibertat i cap a la vida.

Malgrat el passat, crec en la força de la bondat humana.

Ma vie n’est que miracles!