Vés al contingut

Subscriu-te:

CANÇÓ D'AMOR I DE GUERRA
Rafael Martínez Valls

Cançó d’amor i de guerra, la sarsuela catalana per excel·lència, és una obra de gran força simbòlica que combina passió amorosa, ideals col·lectius i identitat.

Estrenada ara fa 100 anys, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’obra incorpora una subtil exaltació de la catalanitat, situant el Vallespir com a escenari evocador d’un ideal de llibertat. El protagonista Eloi, un humil forjador, lluita alhora pel seu amor amb Francina i pels seus ideals, però aquest amor es veu amenaçat per un entorn convuls, marcat pel conflicte i la tensió social. Finalment, Eloi marxa a la guerra i en retorna victoriós, mentre Francina l’ha esperat fidelment, en un retrobament que resol tant el conflicte sentimental com el col·lectiu.

Amb evocacions als paisatges pirinencs i aires de sardana, la partitura inclou peces memorables que han perdurat en la memòria col·lectiva, convertint l’obra en una de les més estimades pel públic català. Un cant a l’amor, a la llibertat i a la identitat que, un segle després, continua emocionant i connectant amb l’espectador.

CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA

Rafael Martínez Valls (1895-1946)
17/02/2027 – 04/04/2027

Sarsuela en dos actes (sobretitulada en català).

Text de Lluís Capdevila i Víctor Mora.

Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 16 d’abril de 1926.

Durada aproximada: 3 h 5 min.

Acte 1: 90 min.
Descans 20 min.
Acte 2: 75 min.

REPARTIMENT

Vicenç Esteve ǀ Eloi

17, 21, 26 i 28 de febrer
12 i 14 de març
4 d'abril

Adrià Mas ǀ Eloi

19, 23 i 27 de febrer
7, 10 i 16 de març

Laura Brasó ǀ Francina

17, 21, 26 i 28 de febrer
12 i 14 de març
4 d'abril

Rosa Maria Abella ǀ Francina

19, 23 i 27 de febrer
7, 10 i 16 de març

Guillem Batllori

Avi Castellet

Laia Frigolé

Catrina

Arnau Torres

Baldiri

David Costa

Horaci

Enric López

Mestre Andreu

Lluís Saus

Batlle Ridau

Marc Pons

Ferran Ridau

Jaume Sangrà

Recitaire

FITXA ARTÍSTICA

 

Direcció musicalJordi Francés  / Júlia Cruz (28 de febrer; 2, 10, 12 i 16 de març)Mestres assistents musicalsAndrea Álvarez i Viviana Salisi
Assistència de direcció musicalJúlia CruzAdaptació sobretitulatGlòria Nogué
Direcció d’escenaDani ComaRegidoria d’escenariJordi Galobart
Assistència de direcció d’escena i coreografiaMarina EscodaRealització escenografia i maquinàriaRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Disseny de vestuariCarles OrtizSastreria FOCM. Carmen Muñoz
Disseny d’escenografiaJordi GalobartCoordinació caracteritzacióToni Santos
Il·luminacióAnna BoixMaquillatge i perruqueriaNerea Fernández, Vera Ortiz i Roosevelt Jiménez
Vestuari Fundació Òpera a Catalunya  

Producció i organització Fundació Òpera a Catalunya

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell 

Orquestra Simfònica del Vallès

Saber-ne més

sala de premsa

funcions

FEBRER 2027

Sabadell, Teatre La Faràndula
Dimecres 17 febrer, 20 h

Divendres 19 febrer, 20 h

Diumenge 21 febrer, 18 h

Dimarts 23 febrer, 20 h

Girona, Teatre Municipal
Divendres 26 febrer, 19 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 27 febrer, 18.30 h

Vic, Teatre L’Atlàntida
Diumenge 28 febrer, 18 h

MARÇ 2027

Vic, Teatre L’Atlàntida
Dimarts 2 març, 19 h

Lleida, Teatre de la Llotja
Diumenge 7 març, 18 h

Manresa, Teatre Kursaal
Dimecres 10 març, 18 h

Tarragona, Teatre Tarragona
Divendres 12 març, 18 h

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Emma Vilarasau
Diumenge 14 març, 19 h

Reus, Teatre Fortuny
Dimarts 16 març

ABRIL 2027

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Diumenge 4 abril, 17.30 h

Playlist

DOSSIER DIDÀCTIC

PÒDCAST

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Els assajos d'una producció operística

Càpsula 3: la música: el belcanto

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: L'argument

Càpsula 2: La posada en escena

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galeria d'imatges

CANÇÓ D'AMOR I DE GUERRA

L’acció té lloc en el Vallespir, l’any 1793, en el context de la Revolució Francesa.

 

ACTE PRIMER

Ens trobem en el pati de la farga de Mestre Andreu. Eloi, un dels forjadors, se n’assabenta que Ferran Ridau, el fill de l’alcalde del poble, demanarà la mà de Francina, la filla de Mestre Andreu, de la qual n’està enamorat. Coincideix que és el dia del sant de Mestre Andreu, l’amo de la farga. Eloi espera l’arribada de l’Avi Castellet, que és el seu únic parent, i mentrestant arriba Francina. La noia menysprea Ferran i estima. Eloi. Pep, un jove revolucionari que ha canviat el seu nom pel d’Horaci, que fa més revolucionari, explica els darrers fets ocorreguts a Paris. Horaci defensa les idees radicals, mentre que Eloi és més moderat i va fugir de la capital per estar prop de Francina. Baldiri, mosso de la farga, i Catrina, minyona del Mestre Andreu, la parella còmica de la sarsuela, flirtegen i tot seguit arriba Ferran, un fanfarró que amenaça Francina perquè es casi amb ell. Francina el rebutja i Horaci delata l’amor que la noia sent per Eloi, que torna a la farga i inicia una discussió amb Ferran, sent interrompuda per l’arribada del Mestre Andreu i l’Avi Castellet.  La tensió baixa quan s’inicia el ball de celebració del dia de Sant Andreu. Entra el batlle, que demana al Mestre Andreu la mà de Francina per al seu fill. Torna Ferran amb una pistola i després de ser desarmat s’enfronta al Mestre Andreu amb un martell. Eloi, armat amb la pistola, el malfereix i escapa enmig de d’un gran enrenou.

 

ACTE SEGON

Primer quadre

Som ara a la plaça del poble. Han passat dos mesos i Francina, per tal d’evitar la venjança dels Ridau, es veu obligada a casar-se amb Ferran que, recuperat de les ferides, es mostra encara més insolent. L’Avi Castellet busca desesperadament el seu net i de tant plorar s’ha quedat cec. Alguns homes conspiren en secret. Quan l’Avi ha marxat entra Eloi, disfressat de captaire. L’hostaler li fa saber la imminència del casament. Francina està sola a la plaça, després d’haver estat plorant desconsoladament en companyia de Catrina. No nota la presència d’Eloi, que canta la cançó del forjador. Ella creu, però, que és cosa de la seva imaginació. Eloi no gosa presentar-se davant la noia i fuig.

 

Segon quadre

Entre quadre i quadre entra el “recitaire”, un sans-culotte, que narra els esdeveniments de la Revolucio, enmig d’un país en ruïnes. Passem a una zona boscosa, des d’on es veu una ermita i els cims dels Pirineus. Francina, molt trista, prepara el seu casament, ajudada per un grup de noies del poble. L’Avi Castellet,  vell i abatut, li promet que farà el que pugui per ajudar-la. Francina entra a l’ermita, seguida per Baldiri i Catrina, mentre l’Avi s’amaga. Arriba Eloi, convertit en capità de l’exèrcit de la República,  juntament amb una tropa de soldats. Aquestes detenen l’Avi Castellet, però Eloi el fa alliberar. L’Avi s’emociona en reconèixer el seu net. Eloi ha arribat per detenir els acusats de conspirar contra la República: Ferran, Horaci, Galdric i Garet. Tothom queda astorat. Sobretot Francina, amb la nova personalitat d’Eloi. Aquest es mostra magnànim amb els conspiradors i els permet fugir. L’obra s’acaba amb Eloi que marxa, doncs ha de complir la seva missió militar, tot pregant al Mestre Andreu cuidi Francina i de l’Avi fins la seva tornada.

 

Jordi Torrents
Director Artístic de la Fundació Òpera a Catalunya