Vés al contingut

Subscriu-te:

AIDA
Giuseppe Verdi

Aida és una obra mestra de maduresa de Giuseppe Verdi que combina espectacularitat i emoció en el marc evocador de l’Egipte faraònic.

Estrenada el 1871 al Caire, la trama gira entorn d’un triangle amorós: la poderos Amneris, filla del faraó, i Aida, esclava etíop que en realitat és filla del rei enemic, Amonasro, es disputen l’amor de Radamès, general egipci enamorat d’Aida. Enmig del conflicte entre Egipte i Etiopia, Aida es debat entre la lleialtat al seu poble i el seus sentiments, mentre Radamès es veu atrapat entre el deure patriòtic i l’amor. La seva lluita interior el porta a una traïció involuntària que el condemna a mort, i Aida decideix compartir el seu destí en un final tràgic i commovedor.

Més enllà de la intensitat dramàtica, Verdi va saber compondre una música absolutament evocadora i rica en contrastos, amb moments d’intimitat lírica com ‘Celeste Aida’ o les atmosferes nocturnes a la vora del Nil, i escenes de gran espectacularitat com la cèlebre Marxa triomfal. Una explosió de so i color amb tota l’emoció de l’òpera romàntica, que converteixen Aida en una de les fites indiscutibles del repertori operístic.

AIDA

Giuseppe Verdi (1813-1901)
21/04/2027 – 30/05/2027

Òpera en quatre actes (sobretitulada en català).

Text d’Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l’egiptòleg francès Auguste Mariette.

Estrenada a l’Òpera Khedivial del Caire el 24 de desembre de 1871. A Catalunya s’estrenà al Teatre Principal de Barcelona el 16 d’abril de 1876

Durada aproximada: 3 h 15 min.

Acte 1: 45 min.
Descans 15 min.
Acte 2: 40 min.
Descans 15 min.
Acte 3: 30 min.
Descans 15 min.
Acte 4: 35 min.

REPARTIMENT

Carmen Solís ǀ Aida

21 i 25 abril
2, 7, 11, 14, 16, 19 i 22 de maig

Tina Gorina ǀ Aida

23, 27 i 30 d'abril
4, 9, 15, 21, 23 i 30 de maig

Matheus Pompeu ǀ Radamès

21, 25 i 30 d'abril
2, 9, 11, 14, 16 i 22 de maig

Nacho Guzmán ǀ Radamès

23 i 27 d'abril
4, 7, 15, 19, 21, 23 i 30 de maig

Cristina Faus ǀ Amneris

21 i 25 d'abril
2, 14, 16, 19, 22, 23 i 30 de maig

Olga Syniakova ǀ Amneris

23, 27 i 30 d'abril
4, 7, 9, 11, 15 i 21 de maig

Àngel Òdena

Amonasro

Ihor Voievodin

Ramfis

Antonio Torres

Il re

Eugènia Montenegro

Sacerdotessa

Néstor Corona

Messaggero

FITXA ARTÍSTICA

 

Direcció musicalAndrés Salado (21, 25, 27 i 30 d’abril; 23 i 30 de maig) / Daniel Gil de Tejada (23 d’abril; 2, 7, 9, 11, 14, 15, 16, 19, 21 i 22 de maig)Traducció sobretitulatJordi Torrents
Direcció d’escenaEsteve Gorina i AndreuAdaptació sobretitulatGlòria Nogué
Assistència de direcció d’escenaIrene Garrido PascualRegidoria d’escenariJordi Galobart
Disseny de vestuariEster MartínRealització escenografia i maquinàriaRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Disseny d’escenografiaJordi GalobartSastreria FOCCarles Ortiz, M. Carmen Muñoz
Il·luminacióPer determinarCoordinació caracteritzacióToni Santos
VestuariFundació Òpera a CatalunyaMaquillatge i perruqueriaNerea Fernández, Vera Ortiz i Roosevelt Jiménez
Mestres assistents musicalsAndrea Álvarez i Viviana Salisi  

Producció i organització Fundació Òpera a Catalunya

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell 

Orquestra Simfònica del Vallès

Saber-ne més

sala de premsa

funcions

ABRIL 2027

Sabadell, Teatre La Faràndula

Dimecres 21 abril, 20 h

Divendres 23 abril, 20 h

Diumenge 25 abril, 18 h

Dimarts 27 abril, 20 h

Viladecans, Atrium
Divendres 30 abril, 20 h

MAIG 2027

Manresa, Teatre Kursaal
Diumenge 2 maig, 18 h

Dimarts 4 maig, 18 h

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Emma Vilarasau
Divendres 7 maig, 20 h

Cornellà de Llobregat, Auditori
Diumenge 9 maig, 18 h

Reus, Teatre Fortuny
Dimarts 11 maig

Tarragona, Teatre Tarragona
Divendres 14 maig, 18 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 15 maig, 18.30 h

Figueres, Teatre El Jardí
Diumenge 16 maig, 18 h

Lleida, Teatre de la Llotja
Dimecres 19 maig, 19 h

Girona, Teatre Municipal
Divendres 21 maig, 19 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 22 de maig, 18.30 h

Vic, Teatre L’Atlàntida
Diumenge 23 maig, 18 h

Granollers, Teatre Auditori
Diumenge 30 maig, 18 h

Playlist

DOSSIER DIDÀCTIC

PÒDCAST

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Els oficis de l'òpera: el regidor

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: L'argument

Càpsula 2: La posada en escena

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galeria d'imatges

AIDA

L’acció es desenvolupa a l’Egipte faraònic

 

ACTE PRIMER

Sala del Palau Reial, a Memfis

 

Ramfis, cap dels sacerdots egipcis, explica al guerrer Radamès que els etíops han envaït la terra d’Egipte (Sè: corre voce che l’Etiope). Afegeix que la deessa Isis ja ha designat qui ha de ser el cap de l’exèrcit que serà enviat contra els invasors. Un cop sol, Radamès expressa el seu desig de ser ell l’escollit, per poder tornar triomfant i així poder obtenir la mà d’Aida, l’esclava etíop de qui està enamorat (Se quel guerrier io fossi!… Celeste Aida).

Els seus somnis són interromputs per l’arribada d’Amneris, la filla del rei d’Egipte, que interroga Radamès sobre el seu estat d’alegria (Quale insolita gioia). La princesa està enamorada de Radamès, però té por que aquest estimi una altra dona. L’arribada d’Aida i l’intercanvi de mirades entre aquesta i Radmès fa sospitar a la princesa qui és l’objecte de l’amor del jove guerrer (Ei si turba…). Amneris dissimula davant la seva gelosia tot fent grans demostracions d’amistat a Aida, la qual s’entristeix davant la perspectiva d’una nova guerra entre els egipcis i el seu propi poble.

El rei d’Egipte arriba amb tots els dignataris de la cort (Alta cagion v’aduna). Entra un missatger portant noves de la invasió (Il sacro suolo dell’Egitto è invaso). Tothom es deixa portar per l’ardor bèl·lic i demana l’extermini dels etíops. El rei anuncia que Isis ha assenyalat Radamès com a cap de l’exèrcit. Aquest, enmig d’una immensa joia, és exhortat a la victòria i rep l’estendard reial (Su! del Nilo al sacro lido). Tots, fins i tot Aida, li desitgen que retorni vencedor. Tothom surt i Aida es queda sola. Aquesta manifesta la contradicció entre els seus desigs de glòria per a Radamès i la preocupació pel destí del seu propi poble i acaba implorant la pietat divina (Ritorna vincitor!…).

 

El Temple de Ptah, a Memfis

Els sacerdots i les sacerdotesses invoquen la protecció del déu Ptah (Possente, possente Fthà) i aquestes executen una dansa ritual. Ramfis procedeix a la consagració de Radamès com a cap de l’exèrcit (Mortal, diletto ai Numi) i li lliura les armes sagrades.

L’escena acaba amb una invocació al déu per part de tots els presents (Immenso Fthà!).

 

ACTE SEGON

Apartaments d’Amneris, a Tebes

Els etíops han estat derrotats. Amneris s’està preparant per a la rebuda del victoriós Radamès, envoltada per les seves esclaves (Chi mai fra gl’inni e i plausi). Té lloc una petita dansa executada per nens esclaus.

Arriba Aida. Amneris i ella es queden soles i la princesa, disposada a saber tota la veritat dels amors d’Aida, li comunica que Radamès ha mort (Fu la sorte dell’armi).

L’esclava no té més remei que revelar els seus sentiments. Un cop descoberta, l’altiva Amneris li diu que no és veritat, que és viu i que ella, la filla del faraó, és la rival de la pobra esclava. Aida, que, per bé que ningú no ho sap, en realitat és la filla d’Amonasro, el derrotat rei d’Etiòpia, comença a reaccionar amb orgull, però es frena a temps i es dirigeix a Amneris amb submissió. Aquesta, per mortificar-la, l’obliga a assistir a l’arribada de Radamès, que tindrà lloc a continuació.

 

Davant les portes de Tebes

El poble aclama les tropes vencedores (Gloria all’Egitto), que desfilen davant el rei mentre sona una marxa triomfal. Finalment, arriba Radamès (Vieni, o guerriero vindice). El rei el saluda i Amneris el corona com a vencedor (Salvator della patria, io ti saluto). El monarca diu a Radamès que li demani el que vulgui, que no li serà negat. El jove capità comença fent portar els presoners etíops (Concedi in pria que innanzi a te). Entre aquests es troba Amonasro, vestit com un simple oficial. Aida reconeix el seu pare i corre a abraçar-lo (Che veggo!… Egli?… Mio padre!). Amonasro li demana que no el descobreixi com a rei i, dirigint-se al faraó, explica que el rei etíop ha mort en la batalla i demana clemència (Quest’assisa ch’io vesto). Radamès s’uneix a la petició (O Re, pei sacri Numi), contra la ferotge oposició de Ramfis i els sacerdots. El rei, obligat per la seva promesa, allibera tots els presoners, excepte Amonasro. A més, concedeix a Rdamès la mà d’Amneris. L’escena acaba amb un gran concertant on, a les lloances del poble i el rei (Gloria all’Egitto), s’uneixen els diferents personatges expressant cadascú els seus sentiments: Aida, desesperada perquè perd el seu amor (Qual speme omai più restami?); Radamès, desconcertat, no vol canviar Aida pel tron d’Egipte (D’avverso Nume il folgore); Amneris, boja d’alegria (Dall’inatteso giubilo); Amonasro, amb desigs de venjança (Fa cor: della tua patria); Ramfis, desitjant que tot vagi bé a Egipte (Preghiam che i fati arridano).

 

ACTE TERCER

A la vora del Nil

Se sent el cor de sacerdotesses d’Isis que invoquen la deessa en el seu temple (O tu chesei d’Osiride). Arriben Ramfis i Amneris, la qual vol pregar a la deessa abans del seu casament. Immediatament entra Aida, que s’ha citat en secret amb Radamès. Els seus tristos pensaments la porten a recordar el seu país (Qui Radamès verrà… O patria mia).

Les seves divagacions són interrompudes per l’arribada del seu pare. Aquest li explica que s’ha tornat a encendre la flama de la guerra i ara seran els egipcis els qui envairan Etiòpia.

Pressionant psicològicament la seva filla (Rivedrai le foreste imbalsamate) i manipulant hàbilment els seus sentiments, vol aconseguir d’aquesta que Radamès li confessi el punt per on pensa envair Etiòpia. Aida s’hi oposa, però finalment cedeix a la voluntat del pare. Radamès arriba i Amonasro s’amaga. Aida rep el seu estimat amb fredor (Pur ti riveggo) i li retreu el seu casament amb Amneris. Radamès pensa ingènuament que una nova victòria li permetrà demanar al rei la mà d’Aida (Nel fiero anelito), però aquesta li diu que només els resta fugir (Fuggiam gli ardori inospiti). Radamès no ho vol, però finalment ho accepta. Aida li pregunta per on fugiran i Radamès li respon que l’únic camí que hi haurà lliure és el que l’endemà utilitzarà l’exèrcit per envair Etiòpia. En anomenar-lo, Amonasro surt del seu amagatall i, davant l’horror de Radamès, confessa que és el rei dels etíops (Di Napata le gole!). Radamès es veu com un traïdor i ni Aida ni el seu pare poden calmar-lo.

Els crits fan sortir Amneris i Ramfis del temple. Radamès és detingut, mentre Aida i Amonasro aconsegueixen fugir.

 

ACTE QUART

Sala del Palau Reial, a Memfis

Amneris, desesperada, es lamenta pel destí del seu estimat (L’abborrita rivale a me sfuggia). La seva intenció seria salvar-lo, malgrat que ell no l’estima. Com a darrer intent fa portar Radamès a la seva presència (Già i sacerdoti adunansi). La princesa prega a Radamès que es disculpi davant els jutges i així ella podrà fer-ho tot per salvar-lo (Sì, all’amor mio vivrai). El jove guerrer no vol, ja que sense Aida no desitja continuar vivint. Amneris li diu que Aida és viva i ha fugit. Només ha de renunciar a ella i viurà. Radamès s’hi nega i prefereix morir pel seu amor. Els guàrdies se l’emporten al judici.

Amneris, un cop sola, cau a terra desesperada (Ohimè!… morir mi sento…). Ramfis i els sacerdots entren per jutjar Radamès (Spirto del Nume, sovra noi discendi). Mentre la princesa demana als déus que salvin Radamès, se sent l’interrogatori (Radamès!

Radamès! Radamès!). Aquest acaba amb la condemna a mort de Radamès: serà enterrat viu. Amneris, en sentir-ho, enfolleix de dolor i, enmig de terribles imprecacions, maleeix la casta sacerdotal (A lui vivo la tomba).

 

El Templa de Ptah, a Memfis

Radamès acaba de ser tancat a la tomba (La fatal pietra sobra me si chiuse). Tot d’una descobreix que no és sol. Aida apareix entre les ombres. Aquesta explica que, mort el seu pare u suposant la fi que esperava Radamès, ha decidit acompanyar-lo i morir amb ell (Presago il core della tua condanna). Aquest es desespera: no vol que Aida mori, però la sortida és impossible. En el temple, sobre la cripta, els sacerdots invoquen el déu (Immenso, immenso Fthà), mentre Radamès i Aida s’uneixen en un in- tens duo en que s’acomiaden del món (O terra, addio). Finalment, Amneris, presa per la més gran desesperació, acut al temple, tot pregant per la salvació del seu estimat Radamès (Pace, t’imploro).

 

Jordi Torrents
Director Artístic de la Fundació Òpera a Catalunya