Vés al contingut

Subscriu-te:

LA BOHÈME
de Giacomo Puccini

La bohème és una de les òperes més populars, no tan sols de Puccini sinó de tot el repertori, amb una música emocionant i una història molt humana que la converteix en una vivència commovedora.

Ambientada a París al segle XIX, La bohème explica la vida d’un grup de bohemis pobres, que han de fer de tot per tal de tirar endavant. L’amor apareix i passa a ser el centre de tot, amb la parella formada per Rodolfo, poeta, i Mimì, costurera. Amor a primera vista, ple de tendresa, que els protagonistes no saben ben bé com gestionar quan una terrible malaltia que l’afecta a ella irromp en la relació. Al final, tot es redimeix i l’amor s’aferma amb força però ja a les portes de la mort, massa tard.


Amb La bohème, Puccini captura la bellesa i la tristesa de l’amor jove i, a través d’una melodia romàntica i emocional amb moments tan commovedors com l’ària Che gelida manina, explora els temes de la pobresa i la mort, però també de la solidaritat.

LA BOHÈME

Giacomo Puccini (1858-1924)
16/10/2024 – 17/11/2024

Òpera en quatre actes (Sobretitulada en català).

Text de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en la novel·la Scènes de la vie de bohème d’Henri Murger.

Estrenada al Teatro Regio de Torí l’1 de febrer de 1896. A Catalunya s’estrenà al Gran Teatre del Liceu el 10 d’abril de 1898.

Durada aproximada: 2 h 30 min.

Actes 1 i 2: 60 min.
Descans 30 min.
Actes 3 i 4: 60 min.

REPARTIMENT

Berna Perles / Suzana Nadejde (23, 27 i 30 d'octubre; 12 de novembre)

Mimì

Kenneth Tarver / Antoni Lliteres (23, 25 i 27 d'octubre; 8 de novembre)

Rodolfo

Sabrina Gárdez

Musetta

Milan Perišić

Marcello

Quim Cornet

Schaunard

Arturo Espinosa

Colline

Juan Carlos Esteve

Benoît / Alcindoro

Carlos Lezcano

Anunciant de Parpignol

Fabián Reynolds

Sergente

Lluís Vergés

Doganiere

FITXA ARTÍSTICA

Direcció musicalDaniel Gil de TejadaAdaptació sobretitulatGlòria Nogué
Direcció d’escena i disseny d’escenografiaPau MonterdeRegidor d’escenariJordi Galobart
Assistent de direcció d’escenaMiquel GorrizRealització escenografia i maquinàriaRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Disseny de vestuariEva SelmaRealització vestuariM. Carmen Muñoz / Dress Art
Il·luminacióDavid Bofarull / Jordi FustéCoordinació caracteritzacióNani Bellmunt
VestuariFundació Òpera a CatalunyaMaquillatge i perruqueriaAmparo López / Júlia Ramírez / Nerea Fernández
Mestres assistents musicalsAndrea Álvarez / Juli RodríguezCoral de l’Escola Sant Nicolau 
Traducció sobretitulatJordi TorrentsProducció i organitzacióFundació Òpera a Catalunya

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell
Orquestra Simfònica del Vallès

Saber-ne més

sala de premsa

funcions

OCTUBRE 2024

Sabadell, Teatre La Faràndula Dimecres 16 octubre, 20 h

Dijous 17 octubre, 20 h
(Escola d’Òpera)

Divendres 18 octubre, 20 h

Dissabte 19 octubre, 18 h
(Escola d’Òpera)

Diumenge 20 octubre, 18 h

Dimecres 23 octubre, 20 h

Tarragona, Teatre Tarragona
Divendres 25 octubre, 19 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 26 octubre, 18.30 h

Cornellà, Auditori
Diumenge 27 octubre, 18 h

Vic, Teatre L’Atlàntida
Dimecres 30 octubre, 18 h

NOVEMBRE 2024

Figueres, Teatre El Jardí
Divendres 1 novembre, 18 h

Granollers, Teatre Auditori
Diumenge 3 novembre, 18 h

Manresa, Teatre Kursaal
Dimecres 6 novembre, 18 h

Viladecans, Atrium
Divendres 8 novembre, 20 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 9 novembre, 18.30 h

Reus, Teatre Fortuny
Dimarts 12 novembre, 20.30 h

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Sant Cugat
Divendres 15 novembre, 20 h

Lleida, Teatre de la Llotja
Diumenge 17 novembre, 18 h

Playlist

PÒDCAST

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galeria d'imatges

LA BOHÈME

ACTE PRIMER

París, vigília de Nadal de 1967. En unes golfes de Montmartre, el pintor Marcello i el poeta Rodolfo per a fer-se passar el fred, cremen el mecanoscrit d’un drama escrit per Rodolfo. Arriben Colline, un jove filòsof estructuralista, empipat perquè no ha pogut empenyorar un lot de llibres, i al cap d’un moment el músic Schaunard que porta llenya, tabac, menjar i beguda. Mentre els explica com ha obtingut diners truca Benoît, el propietari de la casa que ve a cobrar el lloguer. El conviden a beure, aconsegueixen que els expliqui les seves aventures amoroses i acaben fent-lo fora amb el pretext de que ofèn la moral i els bons costums. Els quatre amics decideixen celebrar la vetllada en un local del Barri Llatí on un artista amic d’ells anomenat Momus ha organitzat un happening. Rodolfo promet afegirse a la festa, però abans ha d’acabar un article per a una revista. Hi ha un tall de corrent i Mimì, una jove veïna, puja a demanar foc per a encendre una espelma. Amb l’esforç de pujar l’escala s’esvaneix. Rodolfo la reanima i li ofereix una mica de vi. La noia es refà i quan és a punt d’anar-se’n s’adona que ha perdut la clau del seu pis. L’espelma se li apaga i la que tenia encesa Rodolfo també. Busquen tots dos la clau a les fosques: les seves mans es troben i neix l’amor. Rodolfo es presenta com un poeta (Che gelida manina) i Mimì li explica que fa petits treballs d’artesania amb brodats de flors (Sì, mi chiamano Mimì). Els amics de Rodolfo el criden des del carrer, però ell els diu que no està sol. S’acosta a la finestra i en veure Mimì banyada per un raig de lluna, Rodolfo li declara el seu amor (O soave fanciulla). Mimì li proposa acompanyar-lo i se’n van tots dos al happening de Momus tot fent-se promeses d’amor.

 

ACTE SEGON

París, vigília de Nadal de 1967. En un local del Barri Llatí, Momus ha organitzat un happening. Artistes, estudiants, músics, poetes, actrius i actors, cantants, crítics i gent diversa hi participen. La gent intercanvia, compra i ven tota mena d’objectes. Schaunard compra una pipa i una trompa i Colline una gramàtica rúnica. Rodolfo li compra una gorreta rosa a Mimì i la presenta als seus amics, que l’accepten al seu cercle d’artistes. De sobte arriba Musetta, una cantant jove i alegre que havia estat l’amant de Marcello. L’acompanya Alcindoro, un Conseller d’Estat. En veure Marcello, la noia prova d’atreure la seva atenció. Un grup de fans li demana que canti alguna cosa i ella canta una cançó (Quando m’en vo…), aparentment referida a Alcindoro però que ella dirigeix a Marcello, que fa esforços per a no cedir al poder de seducció de la noia. Quan s’adona que Marcello és a punt de cedir, Musetta es desfà d’Alcindoro amb l’excusa de que la sabata li fa mal, l’envia a buscar-ne una altra i es precipita als braços de Marcello. El happening continua amb una banda, i aprofitant el bullit els quatre amics i les dues noies es fan fonedissos, després de
deixar el compte perquè el pagui Alcindoro.

 

ACTE TERCER

París, febrer de 1968. En una zona industrial dels afores, a trenc d’alba d’un matí d’hivern molt fred. Els treballadors arriben a les fàbriques i en surten els del torn anterior. A l’interior d’un cabaret sentim encara cantar i riure i reconeixem la veu i la cançó de Musetta. Tremolant de fred i turmentada per la tos arriba Mimì que busca Marcello, que està pintant un mural a la façana del cabaret. Quan el veu, li explica que la seva vida amb Rodolfo s’ha tornat insuportable a causa de la gelosia d’ell, i que aquesta nit l’ha abandonada (O buon Marcello aiuto!).

Marcello li diu que Rodolfo està dormint en un sofà del cabaret i li promet ajudarla, però veient que Rodolfo s’ha despertat, li prega que se’n vagi per tal d’evitar un escàndol. Marcello demana explicacions a Rodolfo i aquest li confessa que ja no pot viure més amb Mimì. Sap que té una malaltia mortal i ell no disposa de mitjans per poder auxiliar-la. Mimì escolta la conversa i un accés de tos provocat per la impressió del que acaba de saber la delata. En descobrir-la, Rodolfo intenta treure importància al que ha dit, però Mimì s’acomiada per tornar al seu pis (Donde lieta usci…). Marcello sent el riure burleta de Musetta dins el cabaret, i gelós, li demana explicacions, discuteixen i ella el deixa plantat, mentre tots dos s’omplen de befes i d’insults. Rodolfo i Mimì diuen adéu al temps que han viscut junts (Addio dolce svegliare) i decideixen esperar que arribi la primavera per separar-se.

 

ACTE QUART

París, maig de 1968. Rodolfo i Marcello tornen a ser al seu estudi, sols. Intenten treballar però no poden fer altra cosa que pensar en Mimì i Musetta, que ja no són amb ells (O Mimì, tu più non torni…). Arriben Colline i Schaunard, que amb una arengada i uns trossos de pa i molt d’humor simulen un banquet suculent. De sobte, entra precipitadament Musetta, amb la notícia que ha trobat Mimì molt malalta que buscava acollida al pis de Rodolfo i l’ha acompanyat fins allí. Els amics fan tot el que poden per ajudar-la. Musetta es ven les arracades i Colline va a empenyorar la seva trenca (Vecchia zimarra). Deixen sols Rodolfo i Mimì, que recorda la primera vegada que es van trobar en aquell mateix lloc (Sono andati?). Els amics retornen amb un calmant per a Mimì i amb la notícia que el metge no trigarà a venir. Mentre li preparen la medicina, Mimì sembla adormir-se i mor. Schaunard és el primer d’adonar-se’n. Quan intenta comunicar-ho als altres, Rodolfo ho descobreix i plora desconsoladament la pèrdua de Mimì.