Vés al contingut
LA BOHÈME
de Giacomo Puccini

La bohème és una de les òperes més populars, no tan sols de Puccini sinó de tot el repertori, amb una música emocionant i una història molt humana que la converteix en una vivència commovedora.

Ambientada a París al segle XIX, La bohème explica la vida d’un grup de bohemis pobres, que han de fer de tot per tal de tirar endavant. L’amor apareix i passa a ser el centre de tot, amb la parella formada per Rodolfo, poeta, i Mimì, costurera. Amor a primera vista, ple de tendresa, que els protagonistes no saben ben bé com gestionar quan una terrible malaltia que l’afecta a ella irromp en la relació. Al final, tot es redimeix i l’amor s’aferma amb força però ja a les portes de la mort, massa tard.


Amb La bohème, Puccini captura la bellesa i la tristesa de l’amor jove i, a través d’una melodia romàntica i emocional amb moments tan commovedors com l’ària Che gelida manina, explora els temes de la pobresa i la mort, però també de la solidaritat.

LA BOHÈME

Giacomo Puccini (1858-1924)
16/10/2024 – 17/11/2024

Òpera en quatre actes (Sobretitulada en català).

Text de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en la novel·la Scènes de la vie de bohème de Henri Murger.

Estrenada al Teatro Regio de Torí l’1 de febrer de 1896. A Catalunya s’estrenà al Gran Teatre del Liceu el 10 d’abril de 1898.

Durada aproximada: 2 h 50 min.

Acte 1: 40 min.
Descans 15 min.
Acte 2: 20 min.
Descans 15 min.
Acte 3: 30 min.
Descans 15 min.
Acte 4: 35 min.

REPARTIMENT

Berna Perles / Suzana Nadejde

Mimì

Kenneth Tarver / Antoni Lliteres

Rodolfo

Laia Cladellas / Sabrina Gárdez

Musetta

Milan Perišić

Marcello

Quim Cornet

Schaunard

Arturo Espinosa

Colline

Juan Carlos Esteve

Benoit / Alcindoro

Carlos Lezcano

Parpignol

Per determinar

Sargente

Lluís Vergés

Doganiere

FITXA ARTÍSTICA

Direcció musicalDaniel Gil de TejadaAdaptació sobretitulatGlòria Nogué
Direcció d’escena i disseny d’escenografiaPau MonterdeRegidor d’escenariJordi Galobart
Assistent de direcció d’escenaMiquel GorrizRealització escenografia i maquinàriaRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Disseny de vestuariEva SelmaRealització vestuariM. Carmen Muñoz
Il·luminacióDavid Bofarull / Jordi FusterCoordinació caracteritzacióNani Bellmunt
VestuariFundació Òpera a CatalunyaMaquillatge i perruqueriaAmparo López / Júlia Ramírez / Nerea Fernández
Mestres assistents musicalsAndrea Álvarez / Juli RodríguezProducció i organitzacióFundació Òpera a Catalunya
Traducció sobretitulatJordi Torrents  

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell
Orquestra Simfònica del Vallès

Saber-ne més

sala de premsa

funcions

OCTUBRE 2024

Sabadell, Teatre La Faràndula Dimecres 16 octubre, 20 h

Dijous 17 octubre, 20 h
(Escola d’Òpera)

Divendres 18 octubre, 20 h

Dissabte 19 octubre, 18 h
(Escola d’Òpera)

Diumenge 20 octubre, 18 h

Dimecres 23 octubre, 20 h

Tarragona, Teatre Tarragona
Divendres 25 octubre, 19 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 26 octubre, 18.30 h

Cornellà, Auditori
Diumenge 27 octubre, 18 h

Vic, Teatre L’Atlàntida
Dimecres 30 octubre, 18 h

NOVEMBRE 2024

Figueres, Teatre El Jardí
Divendres 1 novembre, 20 h

Granollers, Teatre Auditori
Diumenge 3 novembre, 18 h

Manresa, Teatre Kursaal
Dimecres 6 novembre, 18 h

Viladecans, Atrium
Divendres 8 novembre, 20 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 9 novembre, 18.30 h

Reus, Teatre Fortuny
Dimarts 12 novembre, 20.30 h

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Sant Cugat
Divendres 15 novembre, 20 h

Lleida, Teatre de la Llotja
Diumenge 17 novembre, 18 h

Playlist

PÒDCAST

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galeria d'imatges

LA BOHÈME

L’acció té lloc a París, a mitjans del segle XIX

 

ACTE PRIMER

Unes golfes al barri de Montmartre

Els joves artistes Rodolfo, Marcello, Schaunard i Colline passen tant alegrement com poden la seva vida bohèmia en una pobre mansarda, el lloguer de la qual s’obliden de pagar amb força freqüència (Questo mar rosso). Ha arribat l’hivern. Rodolfo i Marcello pateixen un fred intens tot treballant i sacrifiquen una cadira per tal de poder encendre el foc. Però Rodolfo recorre també a un mitjà heroic: el drama que té escrit els escalfarà. Redueixen el manuscrit a cendres i Colline, que ve del Mont de Pietat sense cap resultat, també cerca un xic d’escalfor arran de l’escassa foguera. Abans no s’ha consumit la flama arriba Schaunard, el músic, amb un botí abundós que és producte d’una hàbil argúcia. Duu llenya, vi i menjar en quantitat, però decideixen guardar aquests tresors per a temps pitjors i de celebrar la nit de Nadal joiosament en el Barri Llatí.

En aquest moment apareix Benoit, l’amo de la casa, exhibint el compte del lloguer que li deuen des de fa temps (Si può?). Els bohemis discorren enginyosament la manera de burlar-se de l’inoportú visitant i, amb aquest propòsit, el conviden a beure procurant que es posi un xic alegre, i li fan explicar aventures amoroses, tot plegat per acabar fent-lo fora amb el pretext que ofèn la moral i els bons costums, però abans s’espavilen per sostreure-hi el rebut del lloguer que ell té a les mans. Ja tenen expedit el camí per anar-se’n al Cafè Momus, local freqüentat pels bohemis les nits que disposen de diners. Rodolfo, però, resta sol perquè ha d’enllestir un article per a un diari (Io resto). Algú truca a la porta: és Mimì, una jove cosidora que viu en el mateix edifici. Ve a demanar llum ja que el vent li ha apagat l’espelma i, a més, amb l’esforç de pujar l’escala, ha perdut l’alè. Rodolfo li ofereix una mica de vi. La noia es refà i quan ja és a punt d’anar-se’n s’adona que no té la clau del seu pis. L’espelma es torna a apagar i busquen tots dos la clau a les fosques; les seves mans es troben i neix l’amor. Rodolfo i Mimì s’expliquen mútuament qui són i com viuen (Che gelida manina – Si, mi chiamano Mimì.). Els bohemis criden Rodolfo des del carrer per què  baixi, però aquest els diu que no està sol i que de seguida els anirà a trobar acompanyat de Mimì. Abans d’anar-se’n, un i altre es declaren el seu amor (O soave fanciulla).

ACTE SEGON

El Barri Llatí

Enmig de l’animació de la nit de Nadal, Rodolfo i Mimì s’asseuen a una taula del Cafè Momus, junt amb Colline, Schaunard i Marcello. Rodolfo presenta Mimì als seus amics i amb un àpat a la terrassa del cafè celebren la seva incorporació a l’il·lustre cercle de bohemis. De sobre arriba Musetta, “bella ragazza di venti anni, molta civetteria, un pochino di ambizione e nessuna ortografia…”, acompanyada d’Alcindoro, un vell ric i xaruc (Oh!… Essa!… Musetta!). En veure Marcello, antic amant seu, se’n va a seure a una taula propera amb el seu acompanyant i es posa a dir tot d’indirectes i a fer mirades significatives al seu vell amor, encara no exhaurit (Quando m’en vo…). Una vegada més, Musetta havia abandonat el pobre artista per poder viure amb luxe, però en retrobar els seus amics a l’ambient d’abans se li torna a desvetllar el vell amor. Insolent, coqueta però graciosa, fa doble comèdia entre Alcindoro i Marcello i acaba trastornant el “seu” pintor i desfent-se del vell. “El seu peu li fa mal!” i Alcindoro ha de dur la sabata de Musetta a l’ataconador; ella aprofita l’ocasió per precipitar-se als braços de Marcello. Pel carrer desfila una jocosa retreta militar i, aprofitant el renou que origina, el grup d’artistes es fa fonedís. Quan Alcindoro torna amb la sabata adobada no troba Musetta i, en canvi, es veu obligat a pagar el compte de tots.

ACTE TERCER

Una porta d’entrada a París

És una matinada d’hivern molt crua. Tremolant de fred i turmentada per la tos, Mimì està a l’aguait per tal de parlar amb Marcello, que viu en una fondeta prop de la barrera. Quan el veu, li explica la seva insuportable vida amb Rodolfo, que la tortura amb els seus capricis i la seva gelosia i aquesta nit l’ha abandonada (O buon Marcello, aiuto!). Marcello li diu que Rodolfo dorm en aquella mateixa fonda i li promet d’ajudar-la, però veient que Rodolfo se’ls apropa li prega que s’amagui per tal d’evitar un escàndol. Marcello demana explicacions a Rodolfo i aquest li confessa que ja no pot viure més amb Mimi. Coneix la seva malaltia, que és mortal, però ell no disposa de mitjans per poder auxiliar-la. Marcello s’esforça en va perquè Rodolfo calli, pensant que Mimì pot sentir-lo. Mimì, efectivament, ho ha escoltat tot, i arriba un moment en què la tos la delata. En descobrir-la, Rodolfo la pren en braços però Mimi, desesperada, s’acomiada (Donde lieta usci… Addio senza rancor…). Marcello sent el riure burleta de Musetta dins de la fonda; posseït de gelosia li demana explicacions de la seva conducta, discuteixen i ella el deixa plantat, tot aclaparant-lo amb befes i insults. Mimì i Rodolfo, mentrestant, segueixen parlant d’amor, abraçats i embadalits, sense esment de res del que els envolta.

ACTE QUART

Les mateixes golfes del primer acte

Altra vegada Rodolfo i Marcello estan treballant a la mansarda, sols. En realitat, però, pensen en les estimades absents; Mimì també abandona Rodolfo, imitant l’exemple de Musetta (O Mimì, tu più non torni). Arriben Colline i Schaunard amb menjars suculents i al cap de poca estona recobren tots plegats el bon humor. De sobte entra precipitadament Musetta; Mimì, moribunda, ha vingut a cercar refugi a casa de Rodolfo. Els amics fan tot el que poden per tal d’ajudar-la. Colline va a empenyorar el seu abric, del qual s’acomiada tendrament (Vecchia zimarra). Deixen sola Mimì amb Rodolfo (Sono andati? Fingevo di dormire). No va ser ahir que es trobaren en aquell mateix lloc per primera vegada, quan buscaven junts la clau i sortiren a celebrar la nit de Nadal? Aquestes evocacions els proporcionen uns moments de felicitat. Però quan els amics tornen es troben amb la trista escena de Mimì abatuda mentre Rodolfo, sense adonar-se que ella està expirant, s’entreté arreglant detalls de l’estança i és Schaunard qui descobreix que Mimì ha mort. Rodolfo se n’adona i plora desconsoladament l’amor que ha perdut per sempre.