Skip to content

Subscribe:

LA BOHÈME

de Giacomo Puccini

La bohème is not only one of the best loved of Puccini’s operas but also one of the most popular by any composer, with deeply moving music and a poignant story that go to make it a truly unforgettable experience.

Set in the Paris of the 19th century, La bohème recounts the life of a group of penniless bohemians who struggle to make ends meet. Then love makes its appearance and becomes the centre of everything, with the couple formed by the poet Rodolfo and the seamstress Mimì. It is love at first sight, a tender idyll which they helplessly fail to manage when she falls victim to a terrible illness. In the end, everything straightens out and love has its way, but by then, at the gates of death, it’s too late for a happy ending.

In La bohème, Puccini captures the beauty and sadness of young love and through romantically emotive melodies and unequalled moments like the aria Che gelida manina, he explores such themes as poverty and death but also solidarity and comradeship.

LA BOHÈME

Giacomo Puccini (1858-1924)
16/10/2024 – 17/11/2024

Opera in four acts (Surtitled in Catalan).

Libretto by Giuseppe Giacosa and Luigi Illica, based on the novel Scènes de la vie de bohème by Henri Murger.

This opera premiered at the Teatro Regio in Turin on 1 February 1896. Its debut in Catalonia was at the Gran Teatre del Liceu on 10 April 1898.

Approximate running time: 2 h 30 min

Acts 1 & 2:60 min.
Interval 30 min.
Acts 3 & 4: 60 min.

PERFORMANCES

Berna Perles / Suzana Nadejde (October 23, 27, 30; November 12)

Mimì

Kenneth Tarver / Antoni Lliteres (October 23, 25, 27; November 8)

Rodolfo

Sabrina Gárdez

Musetta

Milan Perišić

Marcello

Quim Cornet

Schaunard

Arturo Espinosa

Colline

Juan Carlos Esteve

Benoît / Alcindoro

Carlos Lezcano

Parpignol

Fabián Reynolds

Sergente

Lluís Vergés

Doganiere

ARTISTIC FILE

Musical directionDaniel Gil de TejadaSurtitle adaptationGlòria Nogué
Stage direction and set designPau MonterdeStage managerJordi Galobart
Assistant stage directionMiquel GorrizRealization of scenography and machineryRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Costume designEva SelmaCostume productionM. Carmen Muñoz / Dress Art
LightingDavid Bofarull / Jordi FustéMachinery and set constructionRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Costume designFundació Òpera a CatalunyaMakeup and hairdressingAmparo López / Júlia Ramírez / Nerea Fernández
Assistant musical maestrosAndrea Álvarez / Juli RodríguezCoral de l’Escola Sant Nicolau 
Surtitle translationJordi TorrentsProduction and organisationFundació Òpera a Catalunya

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell
Orquestra Simfònica del Vallès

Learn more

Press Room

performances

OCTOBER 2024

Sabadell, Teatre La Faràndula Wednesday, October 16, 20 h

Thursday, October 17, 20 h
(Escola d’Òpera)

Friday, October 18, 20 h

Saturday, October 19, 18 h
(Escola d’Òpera)

Sunday, October 20, 18 h

Wednesday, October 23, 20 h

Tarragona, Teatre Tarragona
Friday, October 25, 19 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Saturday, October 26, 18.30 h

Cornellà, Auditori
Sunday, October 27, 18 h

Vic, Teatre L’Atlàntida
Wednesday, October 30, 18 h

NOVEMBER 2024

Figueres, Teatre El Jardí
Friday, November 1, 18 h

Granollers, Teatre Auditori
Sunday, November 3, 18 h

Manresa, Teatre Kursaal
Wednesday, November 6, 18 h

Viladecans, Atrium
Friday, November 8, 20 h

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Saturday, November 9, 18.30 h

Reus, Teatre Fortuny
Tuesday, November 12, 20.30 h

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Sant Cugat
Friday, November 15, 20 h

Lleida, Teatre de la Llotja
Sunday, November 17, 18 h

Playlist

PÒDCAST

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Picture Gallery

LA BOHÈME

ACTE PRIMER

París, vigília de Nadal de 1967. En unes golfes de Montmartre, el pintor Marcello i el poeta Rodolfo per a fer-se passar el fred, cremen el mecanoscrit d’un drama escrit per Rodolfo. Arriben Colline, un jove filòsof estructuralista, empipat perquè no ha pogut empenyorar un lot de llibres, i al cap d’un moment el músic Schaunard que porta llenya, tabac, menjar i beguda. Mentre els explica com ha obtingut diners truca Benoît, el propietari de la casa que ve a cobrar el lloguer. El conviden a beure, aconsegueixen que els expliqui les seves aventures amoroses i acaben fent-lo fora amb el pretext de que ofèn la moral i els bons costums. Els quatre amics decideixen celebrar la vetllada en un local del Barri Llatí on un artista amic d’ells anomenat Momus ha organitzat un happening. Rodolfo promet afegirse a la festa, però abans ha d’acabar un article per a una revista. Hi ha un tall de corrent i Mimì, una jove veïna, puja a demanar foc per a encendre una espelma. Amb l’esforç de pujar l’escala s’esvaneix. Rodolfo la reanima i li ofereix una mica de vi. La noia es refà i quan és a punt d’anar-se’n s’adona que ha perdut la clau del seu pis. L’espelma se li apaga i la que tenia encesa Rodolfo també. Busquen tots dos la clau a les fosques: les seves mans es troben i neix l’amor. Rodolfo es presenta com un poeta (Che gelida manina) i Mimì li explica que fa petits treballs d’artesania amb brodats de flors (Sì, mi chiamano Mimì). Els amics de Rodolfo el criden des del carrer, però ell els diu que no està sol. S’acosta a la finestra i en veure Mimì banyada per un raig de lluna, Rodolfo li declara el seu amor (O soave fanciulla). Mimì li proposa acompanyar-lo i se’n van tots dos al happening de Momus tot fent-se promeses d’amor.

 

ACTE SEGON

París, vigília de Nadal de 1967. En un local del Barri Llatí, Momus ha organitzat un happening. Artistes, estudiants, músics, poetes, actrius i actors, cantants, crítics i gent diversa hi participen. La gent intercanvia, compra i ven tota mena d’objectes. Schaunard compra una pipa i una trompa i Colline una gramàtica rúnica. Rodolfo li compra una gorreta rosa a Mimì i la presenta als seus amics, que l’accepten al seu cercle d’artistes. De sobte arriba Musetta, una cantant jove i alegre que havia estat l’amant de Marcello. L’acompanya Alcindoro, un Conseller d’Estat. En veure Marcello, la noia prova d’atreure la seva atenció. Un grup de fans li demana que canti alguna cosa i ella canta una cançó (Quando m’en vo…), aparentment referida a Alcindoro però que ella dirigeix a Marcello, que fa esforços per a no cedir al poder de seducció de la noia. Quan s’adona que Marcello és a punt de cedir, Musetta es desfà d’Alcindoro amb l’excusa de que la sabata li fa mal, l’envia a buscar-ne una altra i es precipita als braços de Marcello. El happening continua amb una banda, i aprofitant el bullit els quatre amics i les dues noies es fan fonedissos, després de
deixar el compte perquè el pagui Alcindoro.

 

ACTE TERCER

París, febrer de 1968. En una zona industrial dels afores, a trenc d’alba d’un matí d’hivern molt fred. Els treballadors arriben a les fàbriques i en surten els del torn anterior. A l’interior d’un cabaret sentim encara cantar i riure i reconeixem la veu i la cançó de Musetta. Tremolant de fred i turmentada per la tos arriba Mimì que busca Marcello, que està pintant un mural a la façana del cabaret. Quan el veu, li explica que la seva vida amb Rodolfo s’ha tornat insuportable a causa de la gelosia d’ell, i que aquesta nit l’ha abandonada (O buon Marcello aiuto!).

Marcello li diu que Rodolfo està dormint en un sofà del cabaret i li promet ajudarla, però veient que Rodolfo s’ha despertat, li prega que se’n vagi per tal d’evitar un escàndol. Marcello demana explicacions a Rodolfo i aquest li confessa que ja no pot viure més amb Mimì. Sap que té una malaltia mortal i ell no disposa de mitjans per poder auxiliar-la. Mimì escolta la conversa i un accés de tos provocat per la impressió del que acaba de saber la delata. En descobrir-la, Rodolfo intenta treure importància al que ha dit, però Mimì s’acomiada per tornar al seu pis (Donde lieta usci…). Marcello sent el riure burleta de Musetta dins el cabaret, i gelós, li demana explicacions, discuteixen i ella el deixa plantat, mentre tots dos s’omplen de befes i d’insults. Rodolfo i Mimì diuen adéu al temps que han viscut junts (Addio dolce svegliare) i decideixen esperar que arribi la primavera per separar-se.

 

ACTE QUART

París, maig de 1968. Rodolfo i Marcello tornen a ser al seu estudi, sols. Intenten treballar però no poden fer altra cosa que pensar en Mimì i Musetta, que ja no són amb ells (O Mimì, tu più non torni…). Arriben Colline i Schaunard, que amb una arengada i uns trossos de pa i molt d’humor simulen un banquet suculent. De sobte, entra precipitadament Musetta, amb la notícia que ha trobat Mimì molt malalta que buscava acollida al pis de Rodolfo i l’ha acompanyat fins allí. Els amics fan tot el que poden per ajudar-la. Musetta es ven les arracades i Colline va a empenyorar la seva trenca (Vecchia zimarra). Deixen sols Rodolfo i Mimì, que recorda la primera vegada que es van trobar en aquell mateix lloc (Sono andati?). Els amics retornen amb un calmant per a Mimì i amb la notícia que el metge no trigarà a venir. Mentre li preparen la medicina, Mimì sembla adormir-se i mor. Schaunard és el primer d’adonar-se’n. Quan intenta comunicar-ho als altres, Rodolfo ho descobreix i plora desconsoladament la pèrdua de Mimì.