Skip to content

Subscribe:

Buy
L'ELISIR D'AMORE

Gaetano Donizetti

Presentation

Cast

Artistic File

Learn more

Press room

Picture Gallery

L’elisir d’amore, one of the great operas of the Italian bel canto tradition, is a story of pure, transparent and sincere love through which Gaetano Donizetti created a true masterpiece of comic opera.

The protagonist is Nemorino, a naïve young man in love with Adina, a wealthy and intelligent woman who seems far beyond his reach, and who places his hopes in a supposed love elixir to win her heart. The mysterious remedy, sold by the smooth-talking Dulcamara, triggers misunderstandings and comic situations that ultimately reveal that the true driving force of the story is the sincerity of human feelings. When Nemorino unexpectedly inherits a fortune, Adina realizes that she too loves him, while Dulcamara attributes the happy ending to the miraculous powers of his potion.

L’elisir d’amore combines humour, sensitivity and irresistible melodies such as the celebrated aria “Una furtiva lagrima”, one of the best-known pages in all of Italian opera. A comedy about love, innocence and deception that has become one of the most beloved works in the operatic repertoire.

L’ELISIR D’AMORE

Gaetano Donizetti (1797-1848)
14/10/2026 – 13/11/2026

Opera in two acts (Surtitled in Catalan).

Libretto by Felice Romani, based on the libretto Le philtre by Eugène Scribe.

This opera premiered at the Teatro della Canobbiana on May 12, 1832. Its debut in Catalonia was at the Teatre de la Santa Creu on May 25, 1833.

Approximate running time: 2 h 35 min.

Part 1: 70 min.
Interval 25 min.
Part 2: 60 min.

CAST

Manuel de Diego ǀ Nemorino

October 14, 17, 24, 28
November 1, 6, 11, 13

Álvaro Diana ǀ Nemorino

October 16, 18, 23, 25, 30
November 8

Laura Gibert ǀ Adina

October 14, 16, 18, 23, 28, 30
November 1, 8

Ruth Terán ǀ Adina

October 17, 24, 25
November 6, 11, 13

Pau Armengol ǀ Belcore

October 14, 17, 24, 28, 30
November 1, 11, 13

Gabriel Mas ǀ Belcore

October 16, 18, 23, 25
November 6, 8

Toni Marsol ǀ Dulcamara

October 14, 17, 24, 28
November 1, 6, 11, 13

Sebastià Serra ǀ Dulcamara

October 16, 18, 23, 25, 30
November 8

Mireia Tarragó

Giannetta

Enric Costa

Moretto

ARTISTIC FILE

Musical direction & choirDaniel Gil de TejadaSurtitle translationJordi Torrents
Stage directionPau MonterdeSurtitle adaptationGlòria Nogué
Stage direction assistanceMiquel GorrizStage managerJordi Galobart
Set designPau MonterdeMachinery and set constructionRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis & Berta Vidal)
Costume designEva SelmaCostume departmentCarles Ortiz, M. Carmen Muñoz
LightingDavid GálvezCharacterisation coordinationToni Santos
CostumesFundació Òpera a CatalunyaMake-up and hairdressingNerea Fernández, Vera Ortiz, Roosevelt Jiménez
RépétiteursAndrea Álvarez, Viviana Salisi, Víctor Galiano

Production Fundació Òpera a Catalunya

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

Orquestra Simfònica del Vallès

Learn more

Read the synopsis
Hand program
Un tast de fi i lleuger bel canto
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 38 - 'L'elisir d'amore' (I)
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 39 - 'L'elisir d'amore' (II)
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 355 - 'L'elisir d'amore, novament a Òpera a Catalunya'
Teaching dossier

Press Room

Download this production’s press materials here

performances

OCTOBER 2026

Sabadell, Teatre La Faràndula

Wednesday, October 14, 20 h

TICKETS

Thursday, October 15, 18 h
(Escola d’Òpera)

TICKETS

Friday, October 16, 20 h

TICKETS

Saturday, October 17, 20 h

TICKETS

Sunday, October 18, 18 h

TICKETS

Tuesday, October 20, 18 h
(Escola d’Òpera)

TICKETS

Viladecans, Atrium
Friday, October 23, 20 h

TICKETS

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Saturday, October 24, 18.30 h

TICKETS

Granollers, Teatre Auditori
Sunday, October 25, 18 h

TICKETS

Vic, Teatre L’Atlàntida
Wednesday, October 28, 18 h

TICKETS

Cornellà de Llobregat, Auditori
Friday, October 30, 19 h

TICKETS

NOVEMBER 2026

Figueres, Teatre Jardí
Sunday, November 1, 18 h

TICKETS

Tarragona, Teatre Tarragona
Friday, November 6, 18 h

TICKETS

Lleida, Teatre de la Llotja
Sunday, November 8, 18 h

TICKETS

Manresa, Teatre Kursaal
Tuesday, November 10, 18 h

TICKETS

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Emma Vilarasau
Friday, November 13, 20 h

TICKETS

Playlist

TEACHING DOSSIER

PÒDCAST

òpera en construcció

Capsule 1: Synopsis

Capsule 2: Musical direction

Capsule 3: Staging

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Capsule 1: Synopsis

Capsule 2: Staging

Càpsula 3: La direcció musical

Cápsula 4: Los protagonistas

òpera en construcció

Capsule 1: Synopsis

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Picture Gallery

L'elisir d'amore ©David Ruano

THEATRES

SUPPORT US

L'ELISIR D'AMORE

ACTE PRIMER

La plaça del poble

Els segadors descansen a la plaça després d’una jornada de treball (Bel conforto al mietitore), mentre Adina, una jove i rica vilatana, passa el temps llegint un llibre. Nemorino, noi pobre i una mica curt, enamorat d’Adina, en canta les lloances (Quanto è bella, quanto è cara).

La noia, divertida, explica a tothom la història que està llegint: es tracta de la llegenda de Tristany i Isolda, que s’enamoren gràcies a un filtre d’amor (Della crudele Isotta). Nemorino, en sentir-ho, pensa que a ell també li aniria bé trobar un beuratge semblant: d’aquesta manera, potser Adina es fixaria en ell.

De sobte, entra un escamot de soldats, dirigit per l’arrogant sergent Belcore. Aquest, només arribar, ja intenta seduir Adina (Come Paride vezzoso) i li demana matrimoni.

Un cop tothom ha marxat, Adina i Nemorino queden sols. Ella li vol fer veure que no cal que s’esforci en enamorar-la, ja que ella és de les que creu en el fet de canviar cada dia d’amant (Chiedi all’aura lusinghiera).

En un moment, tot el poble es torna a animar (che vuol dire codesta suonata?). Ara és el torn d’un xerraire venedor de pocions i miracles diversos, el Dottor Malatesta, que arriba amb una gran pompa i impressiona tots els pagesos exposant les virtuts d’un remei que tot ho cura (Udite, udite, o rustici).

Nemorino veu en el nouvingut la seva esperança: potser aquest li podrà proporcionar l’elixir d’amor que tant desitja. Així li ho demana a Dulcamara (Voglio dire, lo stupendo elisir), el qual se n’adona ràpidament que Nemorino no hi és ben be tot, i seguint-li el corrent, li ven una ampolla de vi de Bordeus com si fos un elixir de poder universal.

Nemorino comença a beure de l’ampolla (Caro elisir! Sei mio!) i creu començar-ne a sentir els efectes. Això li dóna confiança vers Adina, a qui tracta amb indiferència (Esulti pur la barbara). Aquesta s’enfada i, en venjança, accepta les proposicions matrimonials de Belcore (In guerra ed in amor). El casament tindrà lloc dins de sis dies. Nemorino s’ho pren de broma, ja que està convençut que, abans d’això, Adina serà seva.

Arriba un correu que ordena els militars de marxar l’endemà mateix. El casori s’ha de celebrar, doncs, aquell mateix dia. Nemorino es desespera ja que, segons li ha dit Dulcamara, l’elixir no farà efecte abans de vint-i-quatre hores. Per això prega Adina que retardi un dia la cerimònia (Adina credimi), però ningú li fa cas i l’acte acaba enmig de la joia general (excepte per a Nemorino, és clar).

 

ACTE SEGON

La plaça del poble

Té lloc la festa del casament d’Adina i Belcore (Cantiamo, facciam brindisi). Dulcamara i la núvia canten una barcarola (Io son ricco e tu sei bella). Nemorino no hi és; Adina està enfadada per aquest motiu i decideix endarrerir la signatura del contracte nupcial. Tothom se’n va.

Nemorino està desesperat i Dulcamara li recomana reforçar l’efecte de l’elixir amb una segona ampolla, però el pobre enamorat no té diners.

Arriba Belcore i li diu que, per tenir-ne, el millor és fer-se soldat (Venti scudi!). Nemorino li fa cas i es compromet amb l’exèrcit; a canvi, Belcore li dóna vint escuts. Ara ja pot comprar un altre flascó d’elixir. Així ho fa i se’l beu.

L’efecte miraculós es produeix gairebé immediatament. Gianetta i altres noies del poble saben que l’oncle de Nemorino acaba de morir, aquest ha heretat i ara és riquíssim (Saria possibile?). En conseqüència, totes l’envolte i l’amanyaguen.

Nemorino, que no sap res, pensa que és efecte del beuratge; Adina ho veu i s’enrabia molt. Dulcamara, per la seva banda, no pot creure el que està veient (Dell’elisir mirabile). El firaire explica a Adina què ha estat capaç de fer Nemorino per enamorar-la. La noia aleshores ho veu tot clar i refusa l’oferiment d’elixir que li fa Dulcamara: ella no en necessita (Quanto amore!).

Sol, Nemorino reflexiona sobre l’amor i la reacció que ha vist en Adina en l’escena anterior (Una furtiva lagrima). Ara sí, creu de debò que la noia l’estima.

Adina ha recomprat a Belcore el contracte de Nemoirno i el torna a aquest (Prendi, per me sei libero). Després d’un estira-i-arronsa, la noia li confessa el seu amor. Els dos enamorats s’uneixen en un dio ple de felicitat.

Ha arribat l’hora de marxar del poble per a Dulcamara. Se’n va enmig d’un gran triomf, lloant les grans virtuts del seu elixir, que tot ho cura, dóna l’amor, la felicitat i també els diners. Belcore, enrabiat, el maleeix, però Nemorino, Adina, Gianetta i tot el poble l’acomiaden amb gran alegria (Ei corregge ogni difetto).

 

Jordi Torrents
Director Artístic de la Fundació Òpera a Catalunya

UN TAST DE FI I LLEUGER BEL CANTO

L’elisir d’amore és considerada sovint com una de les darreres òperes buffe del gènere, emparellada amb l’altra del seu compositor que s’ha mantingut sense defalliments en el repertori, Don Pasquale. Però si parem atenció al llibret de Felice Romani, no és tan buffa com sembla.

És evident que Dulcamara, el murri venedor d’elixirs que s’aprofita de la ingenuïtat dels vilatans, és el principal component buffo amb tots els trets estilístics procedents de l’òpera buffa del segle XVIII, així com Belcore és un dels exemples de la tradició de militar fanfarró que, operísticament parlant, es remunta al capità Tempesta de La serva padrona, de Giovanni Battista Pergolesi, l’any 1733. Però la resta de personatges estan fets d’una altra pasta i és indefugible la voluntat de Donizetti d’aconseguir un triomf comparable al de Vincenzo Bellini, que un any i dos mesos abans havia estrenat al Teatro Carcano de Milà La sonnambula, tot i tenir una companyia de cant força mediocre, si la comparem amb l’excelsa que tingué Bellini a la seva disposició. Si a La sonnambula la ingènua i angelical era Amina, a L’elisir d’amore aquests trets corresponen a Nemorino.

El disputadíssim llibretista Felice Romani s’inspirà en l’opéra comique Le philtre, de Daniel François Auber, estrenada a l’Òpera de París el 15 de juny de 1831 amb llibret d’Eugène Scribe, que al seu torn es fixà en una història de Silvio Malaperta, Il filtro, publicada, un cop adaptada abans per Stendhal, a la Revue de Paris el maig de 1830. Auber i Donizetti comparteixen molts elements de la trama, fins i tot en la traducció dels noms, ja que el sergent Joli-Coeur esdevé Belcore i Jeanette esdevé Giannetta, però la balança s’inclina a favor de L’elisir d’amore pel fet de no tenir parts parlades i per la millor qualitat de la música, tot i que segueix encara els procediments formals desenvolupats genialment per Rossini en els duets, en les escenes de conjunt i en els monumentals concertants de final de primer acte, atès que les òperes buffe solien tenir dos actes, com L’Italiana in Algeri o La Cenerentola.

Aquest aparent mur que impedeix a la parella protagonista alinear els seus sentiments és plenament romàntic. Adina és una jove benestant il·lustrada, i Nemorino, un pobre vilatà. Tan sols la fortuïta connexió entre el mite de Tristany i Isolda en forma de novel·la i l’aparició de Dulcamara venent un remei que ho guareix tot i que guareix a tothom, dona pas a una intriga en la qual tots juguen a la seducció com poden. La mort de l’oncle ric de Nemorino i l’interès evident que això provoca entre les noies del poble precipitaran el final feliç de la història, a més d’altres fets que faran canviar l’actitud inicial d’Adina.

Tant la música com la caracterització psicològica dels personatges impedeixen que la trama esdevingui gaire dramàtica, perquè tot té una vena sentimental impulsada per la riquesa melòdica de Donizetti, tant vocal com orquestral. Som davant d’una òpera de bel canto fi i lleuger protoromàntic, en què l’agilitat, molt més esmorteïda respecte a Rossini, té una finalitat sempre expressiva. És per això que les veus que afronten els quatre papers protagonistes, Nemorino, Adina, Belcore i Dulcamara, han de tenir una tècnica capaç de filar prim en registres greus i aguts, sobretot Adina i també Dulcamara, el rol més buffo, que ha d’excel·lir en el cant sil·labejat i ha de tenir una dicció impecable. Belcore i Nemorino no tenen parts gaire complexes, encara que el tenor requereix un cant legato de primera qualitat, sobretot en les modulacions finals de l’estel·lar “Una furtiva lagrima”. Curiosament, Romani no tenia cap afecte per aquesta romança, defensada aferrissadament per Donizetti i que després tindrà el contrapunt amb l’ària d’Adina, “Prendi, per me sei libero”, amb un salt de dues octaves abans de llançar-se a uns passatges ràpids que portaran vers la lloança dels pretesos poders de l’elixir a càrrec de Dulcamara. Donizetti donarà també moments de lluïment a instruments com els clarinets, les arpes, els fagots, els metalls… L’elisir d’amore es confirma, ara i sempre, com un vi de Bordeus dels més fins, amb un cos lleuger i un esplèndid regust… a l’oïda.

 

Josep Subirá

Historiador de l’òpera i crític musical a Scherzo i Ópera Actual