Skip to content

Subscribe:

CANÇÓ D'AMOR I DE GUERRA & MARINA

By Martínez Valls and Arrieta

Cançó d’amor i de guerra (Song of Love and War) is one of the most important zarzuelas in the Catalan repertoire, composed by Rafael Martínez Valls with a libretto by Lluís Capdevila and Víctor Mora, and premiered in 1926 at the Teatre Victòria in Barcelona.

Set against the historical backdrop of the French Revolution in the region of Roussillon in 1793, the story portrays an impossible love between Eloi, a young worker, and Francina, the daughter of the forge owner. Through his music, Martínez Valls successfully blends operatic influences with elements of Catalan folk music, including the sardana, creating a work rich in both vocal and orchestral textures. Despite the political challenges of the time, the zarzuela was a resounding success, setting a model for other composers of the era.

The program is completed by Marina, a notable work in the genre of romantic zarzuela, composed by Emilio Arrieta with a libretto by Francisco José Álvarez.

la jove aïda

Original music: Giuseppe Verdi (1813-1901)

Musical adaptation and composition: Marian Márquez

Stage direction and dramaturgy: Jordi Casanovas

Visual artistic direction: Onionlab

01/02/2026 – 07/02/2026

A reinterpretation of Verdi’s opera with adaptations of the most significant excerpts from Aida and newly composed passages.

Approximate running time: 60 min.

For ages 8 and up

Performance with surtitles

Visual effects: the performance contains audiovisual projections

CAST

Laura Gibert

Soprano

Vicenç Esteve

Tenor


Manel Esteve

Baritone

PERFORMERS

Laura Gibert, soprano
Vicenç Esteve, tenor
Manel Esteve, baritone
Cor Madrigal (Pere Lluís Biosca, conductor)
Orquestra Simfònica del Vallès
Xavier Puig
, conductor

Production Fundació Òpera a Catalunya

PROGRAMME

R. Martínez Valls
Cançó d’amor i de guerra (selection)

E. Arrieta
Marina (selection)

Learn more

Press Room

In collaboration with

CONCERT

FEBRUARY 2026

Barcelona, Palau de la Música Catalana

Saturday, February 14, 18.30 h

Playlist

PÒDCAST

The inspiring figure of Push!, Simon Gronowski, walking with his parents.

òpera en construcció

Capsule 1: Synopsis

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Capsule 1: Synopsis

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Picture Gallery

LA JOVE AÏDA

Aina, una jove tímida, però genial desenvolupadora de videojocs, està a punt de presentar una innovació revolucionària en el World Virtual Congress, que se celebra al Gran Teatre del Liceu. Ha creat un sistema de realitat virtual que adapta el món fictici als pensaments i records de l’usuari, convertint-lo en protagonista d’una història feta a mida. Per fer demostració davant dels assistents al congrés, Aina ha dissenyat un món virtual inspirat en l’òpera Aïda de Verdi, la més representada històricament al Liceu, però dotant-la d’una estètica retrofuturista pròpia dels primers videojocs.

Durant els preparatius, un problema tècnic fa que Aina es quedi atrapada dins el món virtual. A mesura que s’endinsa en la història d’Aïda, on ella mateixa assumeix el paper de la protagonista, descobreix que el món virtual està influenciat pels seus desitjos i les seves pors, incloent-hi la presència de personatges basats en persones reals que coneix, però transmutats en personatges de l’òpera clàssica. Malgrat l’atracció que sent per aquest univers, Aina ha de trobar-ne el final, la sortida, per poder fer la seva presentació al congrés.

En la seva recerca per trobar el final i sortir, Aina intenta reescriure la història original d’Aïda per evitar la tragèdia que impregna l’òpera verdiana, però s’adona que, malgrat els seus intents per evitar la cadena de fets, ella no ho pot controlar tot. Finalment, aprèn a acceptar la complexitat i imperfecció de la ficció en què està immersa, trobant una sortida just abans del tràgic desenllaç d’Aïda i Radamès.

De tornada al món real, Aina fa la seva presentació, compartint no només la seva tecnologia innovadora, sinó també les lliçons que ha après durant la seva experiència dins del món virtual: sobre la vida, l’empatia o l’acceptació de la imperfecció, quina és la naturalesa del conflicte dramàtic que fa de motor de les ficcions o, fins i tot, sobre quina és la realitat viscuda dins una virtualitat i què té de real el que vivim en les ficcions i què té de fictici el que vivim en la realitat.

 

Jordi Casanovas, dramaturg i director d’escena