Vés al contingut

Subscriu-te:

Compra
NABUCCO
de Giuseppe Verdi

Presentació

Repartiment

Fitxa artística

Saber-ne més

Sala de premsa

Galeria d'imatges

Nabucco fou la tercera òpera de Giuseppe Verdi i el seu primer gran èxit, que el va catapultar al lloc de domini de l’òpera italiana.

Ambientada a Babilònia, Nabucco és una òpera èpica que narra la rivalitat entre el rei babiloni Nabucodonosor, que oprimeix el poble jueu, i la seva filla adoptiva, Abigaille. L’èxit de la seva estrena fou aclaparador no només per les virtuts musicals de l’obra, sinó perquè el públic, ja immers dins l’onada nacionalista que acabaria desembocant en la unificació de tota Itàlia en un sol estat, es va veure reflectit en la trama: un episodi de l’exili hebreu a Babilònia després de la conquesta de Jerusalem per part del rei Nabucodonosor II. A destacar el celebèrrim cor Va, pensiero, on els hebreus manifesten el seu enyor per la pàtria perduda i que s’ha convertit en un himne a la llibertat.

L’òpera tracta temes com el poder, la redempció i la llibertat, amb personatges poderosos i emocions magistralment reflectides a través d’una música majestuosa i expressiva.

NABUCCO

Giuseppe Verdi (1813-1901)
19/02/2025 – 23/03/2025

Òpera en quatre actes (Sobretitulada en català).

Text de Temistocle Solera, basat en l’Antic Testament i l’obra Nabuchodonosor d’Anicète Bourgeois i Francis Cornue.

Estrenada al Teatro alla Scala (Milà) el 9 de març de 1842. A Catalunya s’estrenà al Teatre de la Santa Creu (Barcelona) el 2 de maig de 1844.

Durada aproximada: 2 h 50 min.

Acte 1: 45 min.
Descans 20 min.
Acte 2: 35 min.
Descans 15 min.
Actes 3 i 4: 55 min.

REPARTIMENT

Luis Cansino / Manuel Mas

Nabucco

Vicenç Esteve / Nacho Guzmán

Ismaele

Alejandro Baliñas / Jeroboám Tejera

Zaccaria

Maribel Ortega / Eugènia Montenegro

Abigaille

Carol García

Fenena

Juan Carlos Esteve

Gran Sacerdote

Roberto Redondo-Sainz

Abdallo

Laura Gibert

Anna

FITXA ARTÍSTICA

Direcció musicalSergi Roca BruAdaptació sobretitulatGlòria Nogué
Direcció d’escena i vestuariCarles OrtizRegidor d’escenariJordi Galobart
Assistent de direcció d’escenaEsteve Gorina i AndreuRealització escenografia i maquinàriaRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Disseny d’escenografiaJordi GalobartRealització vestuariM. Carmen Muñoz / Eva Selma
Il·luminacióPer determinarCoordinació caracteritzacióNani Bellmunt
VestuariFundació Òpera a CatalunyaMaquillatge i perruqueriaAmparo López / Júlia Ramírez / Nerea Fernández
Mestres assistents musicalsAndrea Álvarez / Juli RodríguezProducció i organitzacióFundació Òpera a Catalunya
Traducció sobretitulatJordi Torrents  

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell
Orquestra Simfònica del Vallès

Saber-ne més

Llegir la sinopsi
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 94 - 'Nabucco' (I)
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 95 - 'Nabucco' (II)

sala de premsa

Descarregueu aquí els materials de premsa d'aquesta producció

funcions

FEBRER 2025

Sabadell, Teatre La Faràndula

Dimecres 19 febrer, 20 h

ENTRADES

Divendres 21 febrer, 20 h

ENTRADES

Diumenge 23 febrer, 18 h

ENTRADES

Dimecres 26 febrer, 20 h

ENTRADES

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Sant Cugat
Divendres 28 febrer, 20 h

PROPERAMENT

MARÇ 2025

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 1 març, 18.30 h

ENTRADES

Vic, Teatre L’Atlàntida
Divendres 7 març, 20 h

PROPERAMENT

Lleida, Teatre de la Llotja
Diumenge 9 març, 18 h

PROPERAMENT

Manresa, Teatre Kursaal
Dimecres 12 març, 18 h

ENTRADES

Tarragona, Teatre Tarragona
Divendres 14 març, 19 h

PROPERAMENT

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 15 març, 18.30 h

ENTRADES

Granollers, Teatre Auditori
Diumenge 16 març, 18 h

PROPERAMENT

Girona, Teatre Municipal
Divendres 21 març, 19 h

PROPERAMENT

Viladecans, Atrium
Diumenge 23 març, 18 h

PROPERAMENT

Playlist

PÒDCAST

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Galeria d'imatges

Nabucco_1©David Ruano
Nabucco_2©David Ruano

TEATRES

ENS DONA SUPORT

Previous
Next

NABUCCO

L’acció té lloc a Jerusalem i Babilònia, el segle VI A.C.

 

ACTE I: ‘JERUSALEM’

Interior del Temple de Salomó, a Jerusalem

Plens d’angoixa i terror, els hebreus adrecen fervents pregàries al Senyor perquè els protegeixi dels babilonis que, sota el comandament del seu rei Nabucodonosor (Nabucco), són a punt de prendre Jerusalem (Gli arredi festivi). Arriba Zaccaria, gran sacerdot dels hebreus, portant amb ell Fenena, filla de Nabucodonosor. Exhorta el poble a confiar en l’ajuda divina: Fenena, retinguda com a hostatge, podria representar una penyora de pau entre hebreus i babilonis (Sperate, o figli!… D’Egitto là sui lidi). Ismaele, nebot del rei hebreu, anuncia que les guerrers babilonis avancen sense fre. Aleshores, Zaccaria incita el poble a refusar l’enemic i, després d’haver confiat Fenena a Ismaele, s’allunya amb tots els hebreus per defendre la ciutat i el Temple (Come notte a sol fulgente).

Ismaele i Fenena, secretament enamorats l’un de l’altre, queden sols. Ismaele recorda com Fenena el va ajudar a fugir de la presó a Babilònia, quan hi va ser en qualitat d’ambaixador. Ara és el torn d’Ismaele d’alliberar Fenena i fugir amb ella. Però de sobte irromp un escamot de soldats babilonis que han aconseguit penetrar en el Temple. Al capdavant hi ha Abigaille, a qui tothom considera la filla gran de Nabucodonosor. Aquesta, que també estima secretament el príncep hebreu, s’enfronta als dos amants amb sarcasme i còlera (Prode guerrier!) per, tot seguit, confessar el seu amor a Ismaele (Io t’amava!). Està disposada a salvar el poble hebreu si Ismaele consenteix a estimar-la, però ell refusa.

Tornen al Temple els hebreus que fugen (Lo vedeste?). Arriba Nabucodonosor, dalt de cavall, però Zacaria el commina a no entrar, tot amenaçant-lo de matar Fenena si el rei de Babilònia gosa profanar el lloc sagrat. El rei baixa del cavall (Si finga… Tremin gl’insani), però les seves paraules blasfemes provoquen la còlera del sacerdot. Quan aquest és a punt de matar Fenena, Ismaele s’interposa i allibera la noia. Ara que la seva filla és amb ell, Nabucodonosor ordena els soldats saquejar i incendiar el Temple (Mio furor, non più costretto). Zaccaria i els hebreus maleeïxen Ismaele per haver traït la pàtria (Dalle gente sii reietto).

 

ACTE II: ‘L’IMPIU’

Escena primera

Apartaments del Palau Reial de Babilònia

Abigaille ha aconseguit apoderar-se d’un document que certifica el seu veritable origen: en realitat no és la filla de Nabucodonosor, sino una esclava. Però això no la fa pas renunciar als seus ambiciosos projectes de dominació. Està furiosa amb Nabucodonosor que, encara en guerra contra els hebreus, ha confiat la regència a Fenena i, a més, ha allunyat Abigaille del camp de batalla tot enviant-la de tornada a Babilònia. La seva còlera i el seu desig de venjança contra Fenena que, a banda de l’amor d’Ismaele, ara li disputa també el tron, no tenen límits. En el cor d’Abigaille no hi caben ja els sentiments de humanitat i d’amor que havia conegut abans (Ben io t’invenni… Anch’io dischiuso un giorno).

Arriba el Gran Sacerdot de Baal, seguit dels Mags del regne de Babilònia. Presa de gran agitació, el Gran Sacerdot explica a Abigaille que Fenena, la regent, ha alliberat els hebreus. Per posar fi a tot això i salvar Babilònia dels seus enemics, cal que Abigaille prengui les regnes del poder; amb aquest objectiu ja ha fet córrer la brama que Nabucodonosor ha mort en combat. Abigaille accepta l’oferta del Gran Sacerdot i exulta només de pensar en poder, finalment, pujar al tron (Salgo già del trono aurato).

Escena segona

Sala del Palau Reial

Acompanyat per un Levita que porta les taules de la llei, Zaccaria es dirigeix cap els apartaments de Fenena. Es proposa convertir la filla de Nabucodonosor a la religió hebrea i prega el Senyor que l’il.lumini i l’assisteixi en aquesta missió (Vieni, o Levita!… Tu sul labbro de’ veggenti). Els Levites es reuneixen a la sala. Arriba també Ismaele, però tots el refusen i el maleeïxen per la seva traició (Il maledetto non ha fratelli). Entren aleshores Zaccaria, la seva germana Anna i Fenena. Anna intervé per disculpar Ismaele i anuncia que Fenena acaba de convertir-se. Després arriba Abdallo, fidel oficial de Nabucodonosor, amb la notícia de la mort del rei i l’ascensió d’Abigaille al tron. Aquesta, acompanyada pel Gran Sacerdot de Baal i els seus fidels, fa la seva aparició per arrencar la corona reial a Fenena. Enmig de l’astorament general, arriba Nabucodonosor amb els seus guerrers i reclama la corona per a ell. Aleshores pronuncia paraules de menyspreu cap el déu Baal que, diu, ha empès els babilonis a trair-lo, però també cap el déu dels hebreus. Finalment, exigeix que tots l’adorin com a l’únic déu existent i amenaça de mort Zaccaria i tots els hebreus en el cas que no s’amotllin a la seva voluntat. Però en el moment en que Nabucodonosor pronuncia les paraules Non son più re, son Dio! (Ja no sóc rei, sóc Déu!), un llamp esclata al seu damunt. La corona cau a terra i, enmig del silenci general, se sent la veu del rei, que manifesta ja signes de demència (Chi mi toglie il regio scettro?). La corona caiguda és ràpidament recollida per Abigaille.

 

ACTE III: ‘LA PROFECIA’

Escena primera

Els Jardins Penjats de Babilònia

Abigaille que, degut al desordre mental de Nabucodonosor, ha assumit mentrestant plens poders, rep l’homenatge del poble i els nobles de Babilònia (È l’Assiria una regina). El Gran Sacerdot de Baal li presenta la sentència de mort per a Fenena i els hebreus, demanant-li que l’aprovi. Abigaille fingeix dubtar però, de sobte, apareix Nabucodonosor, vestit modestament, amb l’esperit trasbalsat. Abigaille fa allunyar tothom i queda sola amb el rei, a qui mostra la sentència de mort (Donna, chi sei?). Nabucodonosor dubta en signar-la però, sentit els sarcasmes amb els quals Abigaille li retreu indecisió i feblesa, hi estampa el segell. De seguida se n’adona, però, que també ha decretat la mort de Fenena, però és massa tard: Abigaille ja ha entregat la sentència als guàrdies. Atemorit, Nabucodonosor esclata en invectives contra l’esclava i busca inútilment el document que prova els origens servils d’Abigaille. Però aquesta té el document a les seves pròpies mans i l’estripa davant Nabucodonosor, que resta com paralitzat (Oh, di qual’ onta aggravasi). Abigaille, per coronar el seu triomf, ordena els guàrdies que empresonin el rei. Nabucodonosor la prega que salvi la seva filla (Deh, perdona): ningú disputarà el tron de Babilònia a Abigaille si Fenena és salvada. Però el prec és inútil: Abigaille, que finalment es pot venjar, resta inflexible.

Escena segona

Les rives de l’Èufrates

Carregats de cadenes, els hebreus són obligats a treballs forçats. El seu pensament va cap a la seva pàtria perduda i són dolorosament envaïts pels records del Jordà, Jerusalem i la terra nadiua (Va, pensiero). Zaccaria inspira coratge al seu poble i, en una visió profètica, vaticina el final del captiveri dels hebreus i la destrucció de Babilònia (Oh, chi piange?… Del futuro nel buio discerno).

 

ACTE IV: ‘L’ÍDOL TRENCAT´

Escena primera

Un apartament en el Palau Reial

Despertant-se d’un malson, Nabucodonosor sent veus llunyanes. D’entrada no arriba a entendre on es troba ni què passa, però tot seguit pot veure la seva filla carregada de cadenes en ser conduïda cap el suplici i se’n dóna compte que está presoner en el seu propi palau. Aleshores adreça una pregària al déu dels hebreus, implorant el perdó i jurant de reconstruir el seu Temple (Dio di Giuda). Recomfortat per aquesta nova fe i havent el seu esperit trobat novament la llum, es dirigeix cap a una porta per forçar-la; en aquest mateix moment entra Abdallo amb guerrers fidels al rei. Seguit pels seus lleials, Nabucodonosor corre cap a l’exterior del palau per salvar Fenena i castigar els que l’han traït (Cadran, cadranno i perfidi… O prodi miei, seguitemi).

Escena segona

Els Jardins Penjats

Amb els sons d’una marxa fúnebre entren Fenena i els hebreus condemnats a mort. Consolada per Zaccaria, Fenena es diposa a enfrontar el martiri amb serenitat (Oh, dischiuso è il firmamento!). L’arribada de Nabucodonosor i els seus guerrers salva Fenena i els hebreus de la mort. El rei, al mateix temps, ordena la destrucció de l’ídol de Baal, però aquest cau per si sol i es trenca. Després d’haver concedit als hebreus la llibertat i el permís per tornar a la seva pàtria, Nabucodonosor exhorta tothom a agenollar-se i adorar el déu únic i verdader (Immenso Jeovha).

Finalment, entra Abigaille, sostinguda per dos soldats: s’ha enverinat i és a punt de morir. Demana perdó a Fenena i, davant Ismaele, confia els dos enamorats a la protecció de Nabucodonosor. Mor invocant el déu dels hebreus (Su me… morente… esanime… ).