Vés al contingut

Subscriu-te:

Compra
NABUCCO
de Giuseppe Verdi

Presentació

Repartiment

Fitxa artística

Saber-ne més

Sala de premsa

Galeria d'imatges

Nabucco fou la tercera òpera de Giuseppe Verdi i el seu primer gran èxit, que el va catapultar al lloc de domini de l’òpera italiana.

Ambientada a Babilònia, Nabucco és una òpera èpica que narra la rivalitat entre el rei babiloni Nabucodonosor, que oprimeix el poble jueu, i la seva filla adoptiva, Abigaille. L’èxit de la seva estrena fou aclaparador no només per les virtuts musicals de l’obra, sinó perquè el públic, ja immers dins l’onada nacionalista que acabaria desembocant en la unificació de tota Itàlia en un sol estat, es va veure reflectit en la trama: un episodi de l’exili hebreu a Babilònia després de la conquesta de Jerusalem per part del rei Nabucodonosor II. A destacar el celebèrrim cor Va, pensiero, on els hebreus manifesten el seu enyor per la pàtria perduda i que s’ha convertit en un himne a la llibertat.

L’òpera tracta temes com el poder, la redempció i la llibertat, amb personatges poderosos i emocions magistralment reflectides a través d’una música majestuosa i expressiva.

NABUCCO

Giuseppe Verdi (1813-1901)
19/02/2025 – 23/03/2025

Òpera en quatre actes (Sobretitulada en català).

Text de Temistocle Solera, basat en l’Antic Testament i l’obra Nabuchodonosor d’Anicète Bourgeois i Francis Cornue.

Estrenada al Teatro alla Scala (Milà) el 9 de març de 1842. A Catalunya s’estrenà al Teatre de la Santa Creu (Barcelona) el 2 de maig de 1844.

Durada aproximada: 2 h 50 min.

Acte 1: 45 min.
Descans 20 min.
Acte 2: 35 min.
Descans 15 min.
Actes 3 i 4: 55 min.

REPARTIMENT

Luis Cansino - Nabucco

19, 21, 23, 26 i 28 de febrer
1, 15, 16, 18, 21 i 23 de març

Manuel Mas - Nabucco

7, 9 , 12 i 14 de març

Maribel Ortega - Abigaille

19, 21, 23 i 26 de febrer
1, 7, 9, 12, 15, 18 i 23 de març

Eugènia Montenegro - Abigaille

28 de febrer
14, 16 i 21 de març

Alejandro Baliñas - Zaccaria

19, 23, 26 i 28 de febrer
7 i 9 de març

Jeroboám Tejera - Zaccaria

21 de febrer
1, 12, 14, 15, 16, 18, 21 i 23 de març

Vicenç Esteve - Ismaele

19, 21, 26 i 28 de febrer
1, 7 i 9 de març

Nacho Guzmán - Ismaele

23 de febrer
12, 14, 15, 16, 18, 21 i 23 de març

Carol García

Fenena
* En la funció del 15 de març al Palau de la Música Catalana Laura Vila interpretarà el rol de Fenena

Juan Carlos Esteve

Gran Sacerdote

Roberto Redondo-Sainz

Abdallo

Laura Gibert

Anna

FITXA ARTÍSTICA

Direcció musicalSergi Roca BruAdaptació sobretitulatGlòria Nogué
Direcció d’escena i vestuariCarles OrtizRegidor d’escenariJordi Galobart
Assistent de direcció d’escenaJaume SangràRealització escenografia i maquinàriaRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis i Berta Vidal)
Disseny d’escenografiaJordi GalobartRealització vestuariM. Carmen Muñoz / Eva Selma
Il·luminacióNani VallsCoordinació caracteritzacióNani Bellmunt
VestuariFundació Òpera a CatalunyaMaquillatge i perruqueriaAmparo López / Júlia Ramírez / Nerea Fernández
Mestres assistents musicalsAndrea Álvarez / Juli RodríguezProducció i organitzacióFundació Òpera a Catalunya
Traducció sobretitulatJordi Torrents  

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell (Daniel Gil de Tejada, director)
Orquestra Simfònica del Vallès

Saber-ne més

Llegir la sinopsi
Entre la llegenda i el primer èxit verdià
'Nabucco', la llegenda de Verdi
Programa de mà
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 94 - 'Nabucco' (I)
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 95 - 'Nabucco' (II)

sala de premsa

Descarregueu aquí els materials de premsa d'aquesta producció

funcions

FEBRER 2025

Sabadell, Teatre La Faràndula

Dimecres 19 febrer, 20 h

FINALITZAT

Divendres 21 febrer, 20 h

FINALITZAT

Diumenge 23 febrer, 18 h

FINALITZAT

Dimecres 26 febrer, 20 h

FINALITZAT

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Sant Cugat
Divendres 28 febrer, 20 h

FINALITZAT

MARÇ 2025

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 1 març, 18.30 h

FINALITZAT

Vic, Teatre L’Atlàntida
Divendres 7 març, 18 h

FINALITZAT

Lleida, Teatre de la Llotja
Diumenge 9 març, 18 h

FINALITZAT

Manresa, Teatre Kursaal
Dimecres 12 març, 18 h

FINALITZAT

Tarragona, Teatre Tarragona
Divendres 14 març, 19 h

FINALITZAT

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Dissabte 15 març, 18.30 h

FINALITZAT

Granollers, Teatre Auditori
Diumenge 16 març, 18 h

FINALITZAT

Reus, Teatre Fortuny
Dimarts 18 març, 20.30 h

FINALITZAT

Girona, Teatre Municipal
Divendres 21 març, 19 h

FINALITZAT

Viladecans, Atrium
Diumenge 23 març, 18 h

FINALITZAT

Playlist

PÒDCAST

òpera en construcció

Càpsula 1: Argument

Càpsula 2: Música

Càpsula 3: Protagonistes

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Càpsula 1: L'Argument

Càpsula 2: El Cor. Preparació escènica

Càsula 3: El Cor. Preparació musical

Càsula 4: Els protagonistes



DOSSER DIDÀCTIC

Galeria d'imatges

Nabucco_1©David Ruano
Nabucco_2©David Ruano

TEATRES

ENS DONA SUPORT

NABUCCO

L’acció té lloc a Jerusalem i Babilònia, el segle VI a.C.

 

ACTE I: ‘JERUSALEM’

Interior del Temple de Salomó, a Jerusalem

Plens d’angoixa i terror, els hebreus adrecen fervents pregàries al Senyor perquè els protegeixi dels babilonis que, sota el comandament del seu rei Nabucodonosor (Nabucco), són a punt de prendre Jerusalem (Gli arredi festivi). Arriba Zaccaria, gran sacerdot dels hebreus, portant amb ell Fenena, filla de Nabucodonosor. Exhorta el poble a confiar en l’ajuda divina: Fenena, retinguda com a hostatge, podria representar una penyora de pau entre hebreus i babilonis (Sperate, o figli!… D’Egitto là sui lidi). Ismaele, nebot del rei hebreu, anuncia que els guerrers babilonis avancen sense fre. Aleshores, Zaccaria incita el poble a refusar l’enemic i, després d’haver confiat Fenena a Ismaele, s’allunya amb tots els hebreus per defensar la ciutat i el Temple (Come notte a sol fulgente).

Ismaele i Fenena, secretament enamorats l’un de l’altre, queden sols. Ismaele recorda com Fenena el va ajudar a fugir de la presó a Babilònia, quan hi va ser en qualitat d’ambaixador. Ara és el torn d’Ismaele d’alliberar Fenena i fugir amb ella. Però de sobte irromp un escamot de soldats babilonis que han aconseguit penetrar en el Temple. Al capdavant hi ha Abigaille, a qui tothom considera la filla gran de Nabucodonosor. Aquesta, que també estima secretament el príncep hebreu, s’enfronta als dos amants amb sarcasme i còlera (Prode guerrier!) per, tot seguit, confessar el seu amor a Ismaele (Io t’amava!). Està disposada a salvar el poble hebreu si Ismaele consenteix a estimar-la, però ell refusa.

Tornen al Temple els hebreus que fugen (Lo vedeste?). Arriba Nabucodonosor, dalt de cavall, però Zacaria el commina a no entrar, tot amenaçant-lo de matar Fenena si el rei de Babilònia gosa profanar el lloc sagrat. El rei baixa del cavall (Si finga… Tremin gl’insani), però les seves paraules blasfemes provoquen la còlera del sacerdot. Quan aquest és a punt de matar Fenena, Ismaele s’interposa i allibera la noia. Ara que la seva filla és amb ell, Nabucodonosor ordena els soldats saquejar i incendiar el Temple (Mio furor, non più costretto). Zaccaria i els hebreus maleeïxen Ismaele per haver traït la pàtria (Dalle gente sii reietto).

 

ACTE II: ‘L’IMPIU’

Escena primera

Apartaments del Palau Reial de Babilònia

Abigaille ha aconseguit apoderar-se d’un document que certifica el seu veritable origen: en realitat no és la filla de Nabucodonosor, sinó una esclava. Però això no la fa pas renunciar als seus ambiciosos projectes de dominació. Està furiosa amb Nabucodonosor que, encara en guerra contra els hebreus, ha confiat la regència a Fenena i, a més, ha allunyat Abigaille del camp de batalla tot enviant-la de tornada a Babilònia. La seva còlera i el seu desig de venjança contra Fenena que, a banda de l’amor d’Ismaele, ara li disputa també el tron, no tenen límits. En el cor d’Abigaille no hi caben ja els sentiments d’humanitat i d’amor que havia conegut abans (Ben io t’invenni… Anch’io dischiuso un giorno).

Arriba el Gran Sacerdot de Baal, seguit dels Mags del regne de Babilònia. Presa de gran agitació, el Gran Sacerdot explica a Abigaille que Fenena, la regent, ha alliberat els hebreus. Per posar fi a tot això i salvar Babilònia dels seus enemics, cal que Abigaille prengui les regnes del poder; amb aquest objectiu ja ha fet córrer la brama que Nabucodonosor ha mort en combat. Abigaille accepta l’oferta del Gran Sacerdot i exulta només de pensar en poder, finalment, pujar al tron (Salgo già del trono aurato).

 

Escena segona

Sala del Palau Reial

Acompanyat per un Levita que porta les taules de la llei, Zaccaria es dirigeix cap els apartaments de Fenena. Es proposa convertir la filla de Nabucodonosor a la religió hebrea i prega el Senyor que l’il.lumini i l’assisteixi en aquesta missió (Vieni, o Levita!… Tu sul labbro de’ veggenti). Els Levites es reuneixen a la sala. Arriba també Ismaele, però tots el refusen i el maleeïxen per la seva traició (Il maledetto non ha fratelli). Entren aleshores Zaccaria, la seva germana Anna i Fenena. Anna intervé per disculpar Ismaele i anuncia que Fenena acaba de convertir-se. Després arriba Abdallo, fidel oficial de Nabucodonosor, amb la notícia de la mort del rei i l’ascensió d’Abigaille al tron. Aquesta, acompanyada pel Gran Sacerdot de Baal i els seus fidels, fa la seva aparició per arrencar la corona reial a Fenena. Enmig de l’astorament general, arriba Nabucodonosor amb els seus guerrers i reclama la corona per a ell. Aleshores pronuncia paraules de menyspreu cap el déu Baal que, diu, ha empès els babilonis a trair-lo, però també cap el déu dels hebreus. Finalment, exigeix que tots l’adorin com a l’únic déu existent i amenaça de mort Zaccaria i tots els hebreus en el cas que no s’amotllin a la seva voluntat. Però en el moment en què Nabucodonosor pronuncia les paraules Non son più re, son Dio! (Ja no sóc rei, sóc Déu!), un llamp esclata al seu damunt. La corona cau a terra i, enmig del silenci general, se sent la veu del rei, que manifesta ja signes de demència (Chi mi toglie il regio scettro?). La corona caiguda és ràpidament recollida per Abigaille.

 

ACTE III: ‘LA PROFECIA’

Escena primera

Els Jardins Penjats de Babilònia

Abigaille que, degut al desordre mental de Nabucodonosor, ha assumit mentrestant plens poders, rep l’homenatge del poble i els nobles de Babilònia (È l’Assiria una regina). El Gran Sacerdot de Baal li presenta la sentència de mort per a Fenena i els hebreus, demanant-li que l’aprovi. Abigaille fingeix dubtar però, de sobte, apareix Nabucodonosor, vestit modestament, amb l’esperit trasbalsat. Abigaille fa allunyar tothom i queda sola amb el rei, a qui mostra la sentència de mort (Donna, chi sei?). Nabucodonosor dubta a signar-la però, sentit els sarcasmes amb els quals Abigaille li retreu indecisió i feblesa, hi estampa el segell. De seguida s’adona, però, que també ha decretat la mort de Fenena, però és massa tard: Abigaille ja ha entregat la sentència als guàrdies. Atemorit, Nabucodonosor esclata en invectives contra l’esclava i busca inútilment el document que prova els orígens servils d’Abigaille. Però aquesta té el document a les seves pròpies mans i l’estripa davant Nabucodonosor, que resta com paralitzat (Oh, di qual’ onta aggravasi). Abigaille, per coronar el seu triomf, ordena els guàrdies que empresonin el rei. Nabucodonosor li prega que salvi la seva filla (Deh, perdona): ningú disputarà el tron de Babilònia a Abigaille si Fenena és salvada. Però el prec és inútil: Abigaille, que finalment es pot venjar, resta inflexible.

 

Escena segona

Les ribes de l’Èufrates

Carregats de cadenes, els hebreus són obligats a treballs forçats. El seu pensament va cap a la seva pàtria perduda i són dolorosament envaïts pels records del Jordà, Jerusalem i la terra nadiua (Va, pensiero). Zaccaria inspira coratge al seu poble i, en una visió profètica, vaticina el final del captiveri dels hebreus i la destrucció de Babilònia (Oh, chi piange?… Del futuro nel buio discerno).

 

ACTE IV: ‘L’ÍDOL TRENCAT´

Escena primera

Un apartament en el Palau Reial

Despertant-se d’un malson, Nabucodonosor sent veus llunyanes. D’entrada no arriba a entendre on es troba ni què passa, però tot seguit pot veure la seva filla carregada de cadenes en ser conduïda cap el suplici i s’adona que és presoner en el seu propi palau. Aleshores adreça una pregària al déu dels hebreus, implorant el perdó i jurant de reconstruir el seu Temple (Dio di Giuda). Recomfortat per aquesta nova fe i havent el seu esperit trobat novament la llum, es dirigeix cap a una porta per forçar-la; en aquest mateix moment entra Abdallo amb guerrers fidels al rei. Seguit pels seus lleials, Nabucodonosor corre cap a l’exterior del palau per salvar Fenena i castigar els que l’han traït (Cadran, cadranno i perfidi… O prodi miei, seguitemi).

 

Escena segona

Els Jardins Penjats

Amb els sons d’una marxa fúnebre entren Fenena i els hebreus condemnats a mort. Consolada per Zaccaria, Fenena es diposa a enfrontar el martiri amb serenitat (Oh, dischiuso è il firmamento!). L’arribada de Nabucodonosor i els seus guerrers salva Fenena i els hebreus de la mort. El rei, al mateix temps, ordena la destrucció de l’ídol de Baal, però aquest cau per si sol i es trenca. Després d’haver concedit als hebreus la llibertat i el permís per tornar a la seva pàtria, Nabucodonosor exhorta tothom a agenollar-se i adorar el déu únic i verdader (Immenso Jeovha).

Finalment, entra Abigaille, sostinguda per dos soldats: s’ha enverinat i és a punt de morir. Demana perdó a Fenena i, davant Ismaele, confia els dos enamorats a la protecció de Nabucodonosor. Mor invocant el déu dels hebreus (Su me… morente… esanime…).

ENTRE LA LLEGENDA I EL PRIMER ÈXIT VERDIÀ

Estrenada a La Scala de Milà el 9 de març de 1842 amb llibret de Temistocle Solera sobre el drama d’Anicète Bourgeois Nabuchodonosor, Nabucco va néixer amb la superació d’un període personal i professional difícil en la vida de Verdi, després del fracàs de la seva segona òpera, Un giorno di regno, i de la mort de la seva esposa i dos fills el 1840. Amb més llegenda que realitat en la barreja de records i desitjos relatats pel propi compositor sobre el procés de composició, l’obra planteja alguns temes habituals en la seva producció: interessos polítics, dialèctica religiosa, conflictes paternofilials i la soledat dels individus.

Marcada per una marcialitat i una instrumentació rica en efectismes, es basteix amb la solita forma i la scena com a matriu constructiva (recitatiu-ària-cabaletta) de números tancats i juxtaposats en quadres escènics al llarg de quatre actes batejats com a “Jerusalem”, “L’impiu”, “La profecia” i “L’ídol destronat”. Vocalment combina el belcantisme pur amb punts de força dramàtica i declamatòria, així com un caràcter d’epopeia, masculinitzat, també present en l’ambiciosa i venjativa Abigaille: una soprano dramàtica d’agilitat, de cos vocal ample, extensió extrema amb salts intervàl·lics arriscats i control de l’sfogato. El baríton, el rei destronat Nabuccodonosor, respon a l’arquetip masculí dominant, d’autoritat que exigeix un bon fraseggiatore de timbre fosc i versatilitat en la dicció; mentre que la mezzosoprano Fenena, veritable filla seva, forma part del tàndem amorós –relegat a un pla secundari– amb Ismaele, tenor comprimari sense gaire exigència vocal. Per últim, Zaccaria és un baix cantant que vol uns mitjans contundents, lirisme i habilitat en puntuals passatges a sotto voce, la cavatina del qual, Egitto là sui lidi, prefigura el famós Va, pensiero.

Tot plegat ve precedit per una obertura popurri basada en l’stretta de final de l’acte I, el duo de Nabucco i Abigail (acte III) i el citat cor dels esclaus hebreus a l’acte III. Es tracta d’una pregària coral, poc freqüent a l’època, amb girs de cant gregorià i partícip de l’equació en què el cor com a poble era el reflex col·lectiu de la nació italiana oprimida pels austríacs. En cap cas, però, va desencadenar les famoses proclames ‘Viva Verdi’ (‘Viva Vittorio Emanuele Re d’Italia’) del Risorgimento, com s’ha repetit erròniament. No almenys, fins als últims anys de la dècada de 1850, quan Verdi ja era el principal compositor italià en actiu.

                            

Albert Ferrer Flamarich

Musicògraf i historiador de l’art      

NABUCCO, LA LLEGENDA DE VERDI

Malgrat que a dia d’avui sabem que Giueseppe Verdi és un dels compositors de major èxit en la història de la música, el cert és que els seus inicis com a compositor no van ser fàcils. De fet, fins i tot abans d’iniciar-se com a compositor d’òperes la seva relació amb la música ja va ser complicada, al no ser acceptat al Conservatori de Milà perquè superava l’edat màxima d’accés. Aleshores, només una prova que l’avalés com un talent extraordinari li hauria permès entrar al conservatori. Li van fer la prova, però no la va superar. A dia d’avui, tot i no haver-hi estudiat, el Conservatori de Milà es diu Conservatorio di Musica Giuseppe Verdi.

Nabucco (Milà, 1842) és la tercera òpera de Verdi, però ell mateix va afirmar: “Es podria dir que la meva carrera artística va començar amb aquesta òpera”. I és que la seva primera òpera, Oberto (Milà, 1839) va ser un èxit discret, mentre que la segona, Un giorno di regno (Milà, 1840), va ser un absolut fracàs. I és del tot comprensible, rebia l’encàrrec de compondre una òpera còmica poc després de la mort de la seva dona i els seus dos fills. Sembla que Verdi no volia compondre cap més òpera després d’aquesta sonora desfeta, però la insistència del responsable del Teatro alla Scala de Milà va fer que acceptés posar música al llibret de Temistocle Solera. I arribem a la llegenda –segurament amb més ficció que realitat– que assegura que Verdi va llançar el llibret a la taula del seu despatx i aquest va quedar obert per les pàgines on es podia llegir: Va, pensiero.

Amb o sense llegenda, amb Nabucco es va produir el miracle, ja que Verdi va assolir un èxit sense precedents al compondre una música molt més enèrgica que la de les òperes de Donizetti o Bellini, molt més teatral i, sobretot, amb una clara lectura política que els italians, tips del domini austríac, van entendre: ells eren el poble oprimit que en l’òpera representen els hebreus sota el domini babiloni. L’èxit de Nabucco va ser el trampolí que va fer de Verdi tot un símbol del poble italià, però també un dels compositors més essencials de tota la història de l’òpera.

 

Albert Galceran

Divulgador musical