Skip to content

Subscribe:

Buy
LA TRAVIATA

by Giuseppe Verdi

Presentation

Cast

Artistic File

Learn more

Press room

Picture Gallery

Together with Rigoletto and Il trovatore, La traviata forms Verdi’s so-called ‘popular trilogy’ and is one of the most frequently performed operas worldwide, despite its initial failure.

The story of La traviata revolves around Violetta Valéry, a Parisian courtesan who falls in love with the young Alfredo Germont. Despite their sincere love, their relationship is undermined by social conventions and family pressure. A narrow-minded and deeply hypocritical bourgeois morality drives her away from happiness and forces her to make a great sacrifice out of fear of public judgment. The opera offers a portrait of a rotten, corrupt society concealed beneath a glittering surface—a truth that the audience at the premiere rejected, feeling too harshly portrayed.

A romantic opera, yet also a clear precursor to verismo, which tells a moving story of a courtesan’s redemption through love, with highly expressive music that captures the characters’ emotions and conveys their inner turmoil.

LA TRAVIATA

Giuseppe Verdi (1813-1901)
22/04/2026 – 24/05/2026

Opera in three acts (Surtitled in Catalan).

Libretto by Francesco Maria Piave, based on the novel La Dame aux Camélias by Alexandre Dumas.

This opera premiered at the Teatro La Fenice in Venice on March 6, 1853. Its debut in Catalonia was at the Gran Teatre del Liceu on October 25, 1855.

Approximate running time: 2 h 50 min

Part 1: 34 min.
Interval 15 min.
Part 2: 42 min.
Interval 15 min.
Part 3: 23 min.
Interval 10 min.
Part 4: 31 min.

CAST

Tina Gorina - Violetta

April 22, 26
May 1, 3, 8, 10, 16, 22
July 5

Montserrat Seró - Violetta

April 24, 28
May 5, 13, 15, 17, 24
July 4

Antoni Lliteres - Alfredo

April 22, 26
May 1, 3, 8, 10, 13, 16

Andrés Sánchez-Joglar - Alfredo

April 24, 28
May 5, 15, 17, 22, 24
July 4, 5

Luis Cansino - Germont

April 22, 26
May 1, 3, 8, 10, 16

Àngel Òdena - Germont

April 24, 28
May 5, 13, 15, 17, 22, 24
July 4, 5

Tamara Abraão

Flora Bervoix

Laura Obradors

Annina

Adrià Mas - Gastone

April & May

Arnau Torres - Gastone

July 4, 5

Alejandro Chelet

Barone Douphol

Lluís Vergés

Marchese d'Obigny

Jordi Serrano-Jové

Dottore Grenvil

Oriol Luque

Giuseppe

Néstor Corona

Commissionario

Néstor Corona

Domestico di Flora

PERFORMERS

Musical directionAndrés Salado (April 22, 28 · May 1, 3, 10, 16, 17, 22 · July 4, 5) / Daniel Gil de Tejada (April 24, 26· May 5, 8, 13, 15, 24)Surtitle translationJordi Torrents
Stage direction and costume designCarles OrtizSurtitle adaptationGlòria Nogué
Stage movement assistantJaume SangràStage managerJordi Galobart
Set designJordi GalobartMachinery and set constructionRB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis & Berta Vidal)
CostumesFundació Òpera a CatalunyaCharacterisation coordinationToni Santos

Production and organisation Fundació Òpera a Catalunya

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

Orquestra Simfònica del Vallès

Learn more

Read the synopsis
Verdi's most popular opera
Hand program
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 103 - 'La traviata' (I)
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 104 - 'La traviata' (II)
'Parlem d'òpera' ǀ Programa n. 398 - 'La traviata' (III)
Teaching dossier

Press Room

Download this production’s press materials here

performances

APRIL 2026

Sabadell, Teatre La Faràndula

Wednesday, April 22, 20 h

TICKETS

Friday, April 24, 20 h

TICKETS

Sunday, April 26, 18 h

TICKETS

Tuesday, April 28, 20 h

TICKETS

MAY 2026

Manresa, Teatre Kursaal
Friday, May 1, 18 h

TICKETS

Vic, Teatre L’Atlàntida
Sunday, May 3, 18 h

TICKETS

Reus, Teatre Fortuny
Tuesday, May 5, 20.30 h

TICKETS

Viladecans, Atrium
Friday, May 8, 20 h

TICKETS

Cornellà, Auditori
Sunday, May 10, 18 h

TICKETS

Lleida, Teatre de la Llotja
Wednesday, May 13, 20 h

TICKETS

Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori Emma Vilarasau
Friday, May 15, 20 h

TICKETS

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Saturday, May 16, 18.30 h

TICKETS

Granollers, Teatre Auditori
Sunday, May 17, 18 h

TICKETS

Girona, Teatre Municipal
Friday, May 22, 19 h

TICKETS

Tarragona, Teatre Tarragona
Sunday, May 24, 18 h

TICKETS

Barcelona, Palau de la Música Catalana
Saturday, July 4, 18.30 h

TICKETS

Sunday, July 5, 17.30 h

TICKETS

Playlist

TEACHING DOSSIER

PÒDCAST

òpera en construcció

Capsule 1: Synopsis

Càpsula 2: Música

Capsule 3: The professions of opera: the stage manager

Càpsula 4: Escena

òpera en construcció

Capsule 1: Synopsis

Capsule 2: Staging

Càpsula 3: La direcció musical

Cápsula 4: Los protagonistas

òpera en construcció

Capsule 1: Synopsis

Càpsula 2: Caracterització

Càpsula 3: La gira

Picture Gallery

La traviata_1©Sergi Panizo
La traviata_2©Sergi Panizo

THEATRES

SUPPORT US

LA TRAVIATA

L’acció transcorre a París i rodalies, cap a l’any 1850.

 

ACTE I

Saló a casa de Violetta

Violetta Valéry, una cortesana parisenca bella, culta i rica, fa una gran festa a la seva mansió (“Dell’invito”). Tots els seus nombrosos admiradors hi són presents. Gastone, un d’ells, li presenta el jove Alfredo Germont, que li declara el seu amor, alimentat des de ja fa un cert temps. Violetta s’ho pren com un compliment. La festa continua i Alfredo és l’encarregat de fer el brindis (“Libiamo ne’ lieti calici”). De sobte, l’amfitriona es troba malament i Alfredo l’ajuda. Mentre es recupera, el jove li explica com es va enamorar d’ella (“Un di felice, eterea”). Violetta sent com neix el seu interès per aquest admirador i li dona una flor, tot demanant-li que li torni quan s’hagi marcit, és a dir, l’endemà mateix. Alfredo, boig d’alegria (“Io son felice”), s’acomiada de Violetta. Els convidats se’n van (“Si ridesta in cel”). S’està fent de dia. Violetta, ja sola, pensa en les paraules d’Alfredo i creu que potser és l’amor que arriba. Aviat, però, refusa aquest pensament: per a ella només existeix el plaer (“È strano…”, “Ah, fors’è lui”, “Sempre libera!”). Mentrestant, des del carrer se sent com Alfredo insisteix en l’amor que sent per ella.

 

ACTE II

Quadre primer

Casa de camp als afores de París

Violetta i Alfredo ja fa tres mesos que viuen junts al camp. Arriba Alfredo i parla de la felicitat que li proporciona l’amor de Violetta (“Lunge da lei. De’ miei bollenti spiriti”). De sobte arriba Annina, la criada, que torna de París, on ha anat per vendre els últims béns de la seva senyora, per aconseguir així diners que els permetin seguir mantenint el seu nivell de vida. Alfredo, avergonyit, decideix anar ell mateix a obtenir fons (“Oh mio rimorso!”). Entra Violetta. Ha rebut una invitació per anar a la festa de la seva amiga Flora Bervoix, però ara ja no fa aquesta mena de vida i decideix que no hi anirà. Es presenta un senyor: és Giorgio Germont, el pare d’Alfredo, que vol entrevistar-se amb Violetta. La seva intenció és convèncer-la de separar-se del seu fill, ja que la situació escandalosa de la parella provoca problemes en la seva família, d’estament burgès (“Pura siccome un angelo”). Violetta, al principi, s’hi oposa, però al llarg de l’extens diàleg que tenen, reflexiona i veu que ha de sacrificar-se (“Non sapete qual affetto”, “Un di, quando le veneri”, “Dite alla giovine”, “Morrò! Morrò!”). Germont se’n va, agraït per l’actitud de Violetta, i ella es disposa a escriure una carta per al seu estimat, que arriba i vol saber de què es tracta. Violetta, però, li ho amaga. Alfredo li expressa la por que el seu pare voldrà separar-los i Violetta, aleshores, li prega que li juri que sempre l’estimarà (“Amami, Alfredo”). Violetta surt i poc després Alfredo rep la carta en què li diu que s’han de separar, perquè vol tornar a la seva antiga vida. Alfredo es desespera. El seu pare arriba i intenta consolar-lo (“Di Provenza il mare, il suol”). El jove enamorat descobreix la invitació de Flora i decideix anar a la festa, on es podrà venjar de Violetta.

 

Quadre segon

Saló a casa de Flora Bervoix

La festa està en el màxim apogeu (“Noi siamo zingarelle”, “Di Madride noi siamo matadori”). Els comentaris dels convidats se centren en Violetta, que ha deixat Alfredo i ha tornat amb el baró Douphol. Alfredo arriba i va cap a la taula de joc. Tot seguit entren Violetta i el baró, que, davant les provocacions d’Alfredo, decideix enfrontar-s’hi en el joc. Tots els convidats estan sopant. Alfredo i Violetta, però, apareixen en escena discutint (“Mi chiamaste? Che bramane?”). Violetta vol fer veure que està enamorada del baró i demana a Alfredo que se’n vagi. Ell convoca tots els convidats (“Or tutti a me”) i, davant de tothom, insulta Violetta i li llança a la cara un feix de diners, com a pagament del que ella ha gastat per ell. Els convidats estan horroritzats i menyspreen Alfredo. També ho fa Giorgio Germont, que arriba i fa veure al seu fill la mesquinesa de la seva acció. El baró desafia Alfredo a un duel i Violetta cau desmaiada (“Ogni suo aver tal femmina”).

 

ACTE III

Dormitori de Violetta

Violetta agonitza. Arriba el doctor Grenvil a visitar-la i diu a Annina que només li resten unes poques hores de vida. Violetta rellegeix la carta que ha rebut de Giorgio Germont, el pare d’Alfredo. Ell li diu que en el duel el baró va ser ferit i que Alfredo, que ja sap tota la veritat, és a l’estranger, però que està a punt de tornar. Violetta reflexiona i, veient que ja no li queda res, pensa que és massa tard (“Tenesta la promessa… Addio del passato”). És carnaval i se sent l’alegria de la gent al carrer (“Largo al quadrupede”). De sobte, arriba Alfredo, i davant l’alegria immensa de Violetta, fan plans per al futur (“Oh, mia Violetta… Parigi, o cara”). Ella, però, està tan dèbil que no pot ni aixecar-se (“Ah! Gran Dio! Morir si giovane”). Arriba Giorgio Germont disposat a demanar perdó. Mentrestant, Violetta s’acomiada d’Alfredo, donant-li un retrat seu en miniatura i desitjant-li que trobi una dona digna d’ell (“Prendi, quest’è l’immagine”). De sobte, Violetta deixa de patir i se sent reviure (“Cessarono li spasimi”). Al cap d’un instant, cau morta. 

L'ÒPERA MÉS POPULAR DE VERDI

Un roman, c’est un miroir qu’on promène le long d’un chemin.

Stendhal, Le rouge et le noir

 

Alexandre Dumas, fill, va conèixer la cortesana Marie Duplessis l’any 1844 i va iniciar-hi una relació que duraria tot l’any 1845. Duplessis, però, va emmalaltir i va acabar morint el 1847. L’impacte que Duplessis va causar en Dumas va inspirar l’escriptor a l’hora de crear Marguerite Gautier, la protagonista de la novel·la La dame aux camélias, publicada el 1848. L’èxit immediat de la novel·la va fer que el mateix Dumas n’elaborés una versió teatral que s’estrenaria a París quatre anys més tard (1852). L’obra va tenir un èxit extraordinari, superior fins i tot al de la novel·la, i entre els nombrosos espectadors que van presenciar-ne l’estrena hi havia Giuseppe Verdi, el qual va quedar tan fascinat per la història de Marguerite Gautier, que immediatament va decidir fer-ne una versió operística. Francesco Maria Piave en va ser el llibretista, tal com ja ho havia estat en dues òperes anteriors de Verdi, Ernani i Rigoletto. L’òpera de Verdi es va estrenar a La Fenice de Venècia tot just un any després de l’estrena teatral de Dumas a París (1853). Piave, en adaptar l’obra de Dumas, hi va fer  tot un conjunt de canvis respecte al text original per evitar haver de pagar drets d’autor. Així, l’obra va passar a dir-se La traviata (‘La perduda’), Piave va canviar el nom dels personatges (es va passar de Marguerite Gautier a Violetta Valéry, d’Armand Duval a Alfredo Germont, etc.) i va suprimir qualsevol referència a les camèlies del títol de l’obra de Dumas, que representaven una elegant metonímia de l’amor il·lícit.

La traviata explica, doncs, la història de Violetta Valéry, una cortesana que s’enamora d’un jove de bona família, Alfredo Germont, i de com ella ha de renunciar a aquest amor per petició expressa de Giorgio Germont, el pare d’Alfredo, per tal de preservar el bon nom de la família, ja que la filla petita es vol casar i la família del nuvi no vol saber res dels Germont si Alfredo continua vivint amb l’antiga cortesana. El passat “pecaminós” de Violetta, doncs, la persegueix i ella accepta la petició del pare del seu enamorat i abandona Alfredo. Ell se sent traït per Violetta, i així li ho retreu quan tots dos es troben fortuïtament en una festa. Temps després, Violetta, sola, trista i malalta de tuberculosi, acaba morint en braços d’Alfredo, que al final ha tornat al seu costat, en ser informat, finalment, pel pare del sacrifici que ella va fer.

L’argument de l’obra és eminentment melodramàtic, però el magnífic retrat psicològic dels personatges —sobretot de Violetta—, juntament amb la qualitat i la varietat de la música, dota d’una absoluta versemblança el conjunt dramàtic resultant. La personalitat de Violetta Valéry és la força motriu d’aquesta òpera: d’una cortesana alegre, segura de si mateixa i disposada a gaudir materialment de la vida al màxim, a una persona que sobtadament s’enamora de la puresa de sentiments d’un ingenu Alfredo Germont, i que tot seguit ha de fer un sacrifici per al bé de la persona que estima. Això musicalment es tradueix en un alegre bel canto a la primera part de l’òpera, que dona pas, a la segona part, a un dramatisme creixent, amb un augment del pes orquestral.

La història de Marguerite Gautier / Violetta Valéry s’ha dut al teatre i a l’òpera, però també al cinema i la televisió, i fins i tot se n’ha fet un ballet, la qual cosa demostra l’èxit que ha tingut al llarg de la història el relat d’aquesta cortesana llibertina i romàntica alhora, polièdrica i contradictòria, humana, en definitiva. Un personatge que va gosar passar un mirall stendhalià al davant de tota una societat per reflectir-ne la hipocresia, la doble moral i, sobretot, l’obsessió per un materialisme que anava més enllà de les transaccions comercials, que afectava tots els àmbits de la vida i que acabava per esclafar els sentiments purs de persones tan meravellosament imperfectes com Violetta Valéry.

Per contingut dramàtic i musical, doncs, no són pas pocs els que consideren La traviata si no potser la millor òpera de Verdi, sí la més interessant i la més ben travada, dramàticament parlant. I, per descomptat, amb passatges musicals tan coneguts com el cèlebre brindis “Libiamo ne’ lieti calici”, els cors i danses “Noi siamo zingarelle” i “È Piquillo un bel gagliardo”, duets com “Un di felice, eterea”, o àries tan belles i emotives com “È strano…”, “Sempre libera!”, “Lunge da lei”, “Amami, Alfredo” i “Addio del passato”, aquesta òpera ha esdevingut, sens dubte, la més popular de tot l’extens repertori operístic verdià.

 

Jordi Vilaró
Doctor en Estudis Teatrals